El Rubí d’abans: El desaparegut mas de Can Pòlit

oriol vallès quartet
El jazz enèrgic i arriscat d’Oriol Vallés arriba a l’Ateneu
19 de març de 2021
sant muç voluntariat
Gran plantada d’arbres i arbusts per restituir el paisatge de la font de Sant Muç
22 de març de 2021

El Rubí d’abans: El desaparegut mas de Can Pòlit

Jordi Vilalta. GCMR-CER

Aquest mas es trobava al nord del terme municipal de Rubí, a la banda dreta de la riera i entre Can Ramoneda i Can Fonollet. Les seves vinyes eren situades entre les propietats de Can Roig i Can Fonollet, on ara creixen boscos de pins.

Segons l’estudiós Lluís Garcia, ja surt esmentat el 1336 com a mas Lloret, el qual, afectat per la pesta negra, sembla que va esdevenir un mas rònec, és a dir, abandonat i les seves terres van ser repartides. Deudé des Clapers (del mas Clapers, que a finals del segle XV esdevindria la important masia de Can Ramoneda) va arrendar un cens d’una peça de terra del mas. Així, sabem que el 1610 Joan Ramoneda posseïa encara terres que havien estat del mas Lloret i el 1670 el rector Rafael Cordelles va fer precari d’una peça de terra de l’antic mas Lloret a un altre Joan Ramoneda. No obstant, el 1656 ja havien aparegut Francesc Hipòlit i la seva muller Agnès, que iniciaren una línia d’hereus, però sense trencar del tot els vincles amb els amos de Can Ramoneda.

Més tard, el 1690 figuraven Jaume Hipòlit i la seva esposa Magdalena Armengol. A partir d’aquell moment la propietat va passar a anomenar-se ‘can Pòlit’ a causa de la corrupció del cognom Hipòlit. De fet, també el cognom canviaria a través dels anys fins a esdevenir Pòlit. En el cadastre del 1717 figura encara Jaume Hipòlit, però Miquel Rufé, en el seu llibre sobre les masies de Rubí ens comenta que en un document datat el 1718 apareix Pere Hipòlit, “que té dos bous i li toca portar 10 quintars de llenya com a contribució, que fou enviada part a la ciutat de Barcelona i l’altra a Martorell pel sosteniment de la tropa” (se suposa que eren les forces d’ocupació borbòniques establertes al país després del Decret de Nova Planta). Seria aquest Pere el fill d’en Jaume? El cert és que al cadastre de 1735 encara figura Pere Hipòlit com a contribuent amb una lliura i 16 unces. Aquests propietaris varen fer establiments de terres incultes a jornalers en règim de rabassa morta a fi de plantar vinyes.

can pòlit

El 1770 la pubilla Maria Pòlit (el cognom ja havia canviat) es va casar amb Pau Montmany i, després d’enviudar, ho va fer amb Salvador Torrella, el 1777. A partir d’aquell moment van ser els Torrella els amos del mas, encara que pagant uns censos a Can Ramoneda per raó del terreny on era la petita masia.

Si mirem el mapa del cadastre de 1854, de mossèn Malet, es pot observar que can Pòlit era una propietat situada entre Can Fonollet, Can Serra i Can Ramoneda. En aquells temps Salvador Torrella (no era el mateix que l’esmentat el 1777 sinó un descendent amb el mateix nom de pila) collia cada any unes 100 càrregues de vi (segons Lluís Garcia). Ens situem en el gran esplendor de la vinya rubinenca que va acabar amb la pesta fil·loxèrica de 1884.

Finalment, a principis del segle passat, la finca es va abandonar i a partir dels anys 30 va començar un procés de degradació. Als anys 80 encara es conservaven alguns fonaments, així com el pou amb el safareig, però fa uns anys només es podien veure fragments de maons escampats per terra i restes de l’antic cup.

Acabarem aquestes ratlles esmentant un curiós dir popular de Rubí que deia: “Tron a cap de riu, pluja a Can Pòlit”, cosa que volia dir que no hi havia amenaça de cap tempesta.

Nota: agraïm la inestimable ajuda que ens ha proporcionat l’historiador Lluís García per escriure aquest article.

Deixa un comentari