mercat
El Mercat ja compta amb un control automàtic d’aforament
24 de maig de 2021
Cartell Pilarín Bayés
Lectors, al tren! exposa una mostra d’originals de la il·lustradora Pilarín Bayés
24 de maig de 2021

El Rubí d’abans. La fàbrica de Can Sedó

Jordi Vilalta. GCMR-CER

El 2009 desapareixien les últimes naus d’aquesta petita colònia industrial de Rubí, de la qual encara en podem veure la xemeneia, de planta quadrangular, i les casetes per als seus obrers que es troben al carrer d’Antoni Sedó.

Els seus orígens es remunten als anys 20 del segle passat i es troben a la colònia Sedó d’Esparreguera. Al lloc on s’instal·laria la de Rubí, a terres de la masia de ca n’Alzamora, s’hi trobava des de 1924 la fàbrica de seda natural de cal Tei, propietat dels germans amb aquest cognom. Antoni Sedó compraria aquesta finca el 1928 i va ampliar l’empresa dels Tei, que passaria a elaborar bàsicament teixits de cotó. Malgrat que la colònia més important dels Sedó era situada a Esparreguera (on és visitable actualment), el magatzem i les oficines centrals estaven ubicats a Barcelona.

La fàbrica de Rubí de Manufactures Sedó va anar funcionant divinament i es constata que el 1932 ja hi treballaven 132 persones, principalment dones, moltes curiosament procedents de Sant Cugat. Això no obstant, també va tenir alguns problemes, ja que es té constància que el 1934, com en altres llocs de la vila, hi hagué certa conflictivitat laboral. Durant els anys 30 l’energia elèctrica que necessitava aquesta indústria era subministrada per la “Cooperativa de Fluido Eléctrico” i també cal destacar que fou la primera empresa de Rubí que va instal·lar una sirena per “convidar” el personal a anar als seus llocs de treball. Tenia un so molt fort i li deien “el pito Tei”, en relació amb la primera fàbrica de la zona.

Com quasi totes les empreses, fou col·lectivitzada durant la guerra civil pel Consell d’Empresa de Fàbrica Sedó SA, segons m’apunta amablement l’Eduard Puigventós. Als anys posteriors al conflicte, quan es va retornar als propietaris anteriors, continuà en el sector tèxtil i va conèixer una gran revifalla. Un testimoni d’aquesta renovació és la construcció als anys 40 de la xemeneia troncocònica que encara podeu veure al costat del CEIP Ca n’Alzamora i que servia per evacuar els fums. Precisament les naus eren situades on ara es troba aquest centre escolar i l’àrea ocupada pel Parc Sedó.

El màxim apogeu del complex es va assolir als anys 50 i 60, una època de gran expansió industrial a casa nostra. “Can Sedó”, igual que altres fàbriques de Rubí, va ampliar i modernitzar les instal·lacions i afegí una secció de filatura, de tal manera que s’hi feia tot el procés, des que arribaven les madeixes de cotó fins al producte final. Cal dir, com a anècdota, que proveïa de roba al cos de dansa de l’Esbart de Rubí.

A més, en aquells temps del franquisme les empreses, entre elles la que aquí tractem, organitzaven diverses activitats coincidint amb les festes oficials del règim: excursions, concursos, dinars (com el que se celebrava cada 18 de juliol) i fins i tot creaven equips esportius, com el de futbol de Can Sedó.

Durant els 50 es van edificar les casetes de Can Sedó, que encara podem veure actualment. Eren 7 blocs d’habitatges de dues plantes (als anys 80 s’hi afegí un 8è) destinats a acollir les famílies dels treballadors/es. Disposaven d’un dipòsit d’aigua i d’un parc infantil i pagaven un lloguer al propietari a canvi d’aigua corrent i electricitat de franc.

La fàbrica de Rubí va desaparèixer el 1979 i, com hem dit, només resta la xemeneia i les casetes. Avui en dia resta al lloc de les antigues naus un magnífic parc, que és un dels llocs més bells de la ciutat.

Deixa un comentari