La tristor i el dolor ens acompanya ara que el nostre amic ens ha deixat. Sebastià Colomer ha estat el nostre company en un llarg tram de la nostra història com a entitat; ha estat la persona de la que hem aprés que cal tenir convicció i cor, com ell tenia; ha estat una persona altruista, solidària i compromesa com totes i tots hauríem de ser; ha estat una persona a la que hem estimat i ens ha estimat.

Sempre estarà entre nosaltres; el seu record, la seva manera de ser i de fer, la seva ponderació i fermesa, la seva presència constructiva. Mai quedarà en l’oblit el seu orgull per la feina que fa Rubí Solidari, per això persistirem en la nostra tasca recordant el nostre amic i la seva voluntat.

Aquesta pèrdua tampoc esborrarà el treball que ell va fer en la societat ni la qualitat que va donar a la seva vida, a la de la seva família i a la dels que estàvem vora d’ell.

Marxa en aquest moment tant complicat en què ens agradaria donar una abraçada a la seva família, compartir amb ella, i amb tants amics i amigues, aquest moment d’aflicció i no és possible, però la situació actual passarà i ens retrobarem, serà el moment.

Volem expressar a la família la nostra veu i el nostre sentiment: estimades i estimats estem al vostre costat, ho sabeu, lamentem la pèrdua del vostre ésser volgut i desitgem que el seu record i la vivència que heu compartit amb éll us mantingui en peu com a éll li hauria agradat i com a tota la gent que l’hem conegut ens mantindrem.

Li dediquem un poema de Miquel Martí Pol:

No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.