A l’Antiga Estació hi podem veure una trentena de treballs en diferents tècniques i suports.
El títol de la mostra ens parla d’Energia en moviment.

Crec que hi ha una energia creativa bategant darrere de tots els gestos quotidians i imprescindibles per fer que el nostre fer diari no decaigui, que brolla en les ànimes de les expositores.

Una energia que es desborda i creix en els seus treballs, en forma de traços i colors que s’entossudeixen a aparèixer a les seves mans, deixant-se domesticar i esdevenir obres per aquestes dones creatives. Els hi donen el seu significat i hi dialoguen, interrogant-se a elles mateixes i al públic de l’exposició.
Traços, colors i innocència esdevenen inspiració.

No és propietat exclusiva de ningú la creació, no hi ha res escrit, més enllà de l’aval del criteri i del coneixement, que malauradament en molts casos actua com un” jardiner psicòpata”, arrencant només néixer tendres brots creatius. És mala idea no deixar l’energia manifestar-se en qualsevol de les formes que triï.

L’energia que dona nom a la mostra és l’exemple d’allò inexplicable que batega amagat darrere la convencionalitat.

Una energia que s’allunya i s’apropa cíclicament, en aquest cas es fusiona i aproxima en aquest col·lectiu. Una energia que esclata i transcendeix, una energia que es manté en el temps cronològic de forma discreta i un bon dia apareix manifestada. I jo ho entenc com a molt bona cosa que ho faci.