Les enquestes publicades el passat mes de setembre sobre resultats de les properes municipals de 2019 tenen almenys dues coses en comú. La primera és que qui l’encarrega i la paga apareix com a guanyador, i la segona és que el plenari municipal continuarà amb 7 o 8 grups municipals i que l’opció de formar govern serà múltiple.

Aquesta situació que apunten les enquestes no és cap novetat. Ja les municipals del 2015 van evidenciar que ens trobàvem amb un escenari que va venir per quedar-se, i que desterrava les grans majories i els governs que només es necessiten a si mateixos per executar el seu programa. Com alguns politòlegs van afirmar, “la qüestió clau del proper mandat no serà tant qui governarà, sinó amb qui governaran aquells que tindran la responsabilitat de fer-ho”. S’imposava el que alguns ja anomenaven el municipalisme relacional, “una nova forma de governar que no s’esgota en la necessitat dels pactes entre partits, sinó que afecta el conjunt dels processos d’elaboració de les polítiques públiques” (Ismael Blanco, revista Treball).

La diversitat d’opcions per conformar el nou govern municipal i qui l’havia de liderar, van estar molt presents en les converses de juny de 2015. Diferents factors, que no són l’objecte d’aquest article, van determinar que finalment l’alcaldia recaigués en la cap de la formació amb més regidors i regidores, però molt lluny del nombre mínim de 13, per a poder governar amb una majoria sòlida.

Què ha succeït des de llavors i com caldrà afrontar la governabilitat de Rubí a partir de juny de 2019?
Si convenim, com indiquen les enquestes, que continuarà l’atomització del plenari, l’exercici per disposar de la majoria suficient per conformar govern no s’afrontarà de la mateixa manera que el juny de 2015. Som a poc més de 6 mesos de les eleccions i en aquests quasi 4 anys han passat moltes coses que de ben segur faran que l’exercici de conformar una nova governabilitat a Rubí, no es produeixi de la mateixa manera que el 2015.

El PSC de Rubí ha governat aquests anys amb el suport inicial de 2 grups municipals (C’s i PP) i un trànsfuga de CDC. Un suport que ha suposat trencar per la meitat el grup de C’s i expulsar del partit als 2 regidors del PP, conformant un plenari únic a la història del municipalisme rubinenc amb 5 regidors no adscrits, gairebé el mateix nombre que el del primer grup de l’oposició.

Per contra, què s’ha fet des de l’oposició?
Potser el més important que hem fet l’oposició, des de la perspectiva de la governabilitat, és una lectura adequada de la nova realitat política que s’obria el 2015 i de la necessitat de començar a fer camí en aquesta política relacional que no s’esgota en els pactes entre partits, sinó que afecta el conjunt dels processos d’elaboració de polítiques públiques. S’ha treballat col·laborativament i cooperativament en la realització de propostes, en la confecció d’alternatives, tant en l’espai institucional com en els espais de relació no institucional amb la ciutadania. S’ha treballat partint del que tenim en comú però també reconeixent on està la discrepància i la forma de gestionar-la. S’ha posat per damunt els interessos de la comunitat als dels propis partits.

Possiblement no s’ha encertat en tot, però sí que s’ha creat un espai de confiança que, a diferència dels partits que “han governat”, permet pensar en opcions de governabilitat per Rubí que defugin mantenir la cadira per sobre de qualsevol altre interès i que comptin amb els ciutadans en l’elaboració de les polítiques públiques, amb transparència, honestedat i solvència.

Nosaltres hem dedicat bona part de la nostra feina en aquest mandat a fer-ho possible i ens sentim molt orgullosos dels resultats i de les complicitats que s’han generat i que fan veure un futur alentidor. Ara ve la campanya, de ben segur que tothom sabrà cuidar aquest intangible que obre les portes a un canvi transformador a Rubí.