Espais públics i usos privats

Hi ha molt soroll a la ciutat, massa soroll a les places, als passeigs allà on la gent fa estada, als llocs on hi ha arbres, bancs i taules de bar a l’aire lliure. Si bé és bonic veure com la ciutadania aprofitem aquests recursos, també a la nit i fins a la matinada s’hi instal·len grups que fan la seva tertúlia particular o la seva festa.

Em centraré en el que conec més perquè hi visc a prop, però hi ha circumstàncies que es repeteixen si fa o no fa arreu de la ciutat. El passeig del Ferrocarril (mal anomenada “rambla”… això, però, és matèria per a un altre debat) és bonic, ampli i llarg, amb bancs i una zona d’ombra i sovint, a l’estiu, hi fa una fresca que enamora. És clar que calia que Rubí tingués un passeig així, que pugui ser el punt de partida de curses, bicicletades i del popular Ball de gitanes de la Festa Major, entre moltes altres activitats.

Quan ve el mes de maig s’hi programen esdeveniments que comencen divendres i acaben diumenge al vespre. Em refereixo concretament a la Fira de la Cervesa d’Artesania i el Formatge i també a la Festa Do Pulpo. Ens podríem plantejar si per la quantitat d’hores que duren aquests esdeveniments en els quals la gent s’hi està estona perquè hi ha taules parades per tastar les especialitats i beure no es podrien fer en algun altre lloc de la ciutat. En això, ara tampoc no hi entraré.

Aquest any el primer dels esdeveniments que hem anomenat s’ha desenvolupat, crec jo, dins uns marges raonables pel que fa a decibels i horaris. Una activitat llarga, sí, però mitjanament assumible pels veïns. No ha estat així pel que fa a la segona: la música de la Festa do Pulpo ha acabat molt tard a la matinada i el volum segur que infringia qualsevol normativa sobre contaminació acústica. M’agradaria recordar de passada que aquesta activitat temps enrere s’havia fet a Ca n’Oriol. Potser en no estat tan poblat causaria menys molèsties. En definitiva, aquest mes maig aquesta festa ha torturat les oïdes de molts veïns.

Després de maig, ve el juny: Sant Joan i la Festa Major.

Per la Festa Major hi ha activitats al passeig del Ferrocarril programades per l’Ajuntament: tenen hora de començar i d’acabar, fan el renou que han de fer i jo crec que molts ciutadans diem que és Festa Major i que és normal que sigui així. Segurament moltes persones compatirien aquest raonament. Podríem polir alguna cosa, però són unes determinades hores.

Al marge del que s’organitza oficialment hi ha des de la nit fins al matí (no dic matinada perquè les sis i les set a l’estiu ja és més matí que matinada) alguns grups de persones que s’instal·len al passeig amb aquests altaveus tan potents que aboquen la música a tot volum. Aquests darrers dies, revetlla de Sant Joan i Festa Major, s’han ajuntat més d’un d’aquests altaveus alhora i cadascun projectava una música diferent. Per acabar-ho d’adobar a aquests grups de gent els agrada la gresca i criden i canten, si cal també es barallen. A dins de casa et pots tornar boig i dormir es converteix en un somni desitjat però impossible.

Per Festa Major, quan arriba la nit o la matinada, els veïns ja fa hores que anem sentint tota l’activitat acústica del passeig: és Festa Major i són les activitats per a tothom, però les festes privades que es munten aquests grups a la nit-matinada-matí no formen part de cap programa i fan una activitat privada en un lloc comú.

A més a més de tot això, m’agradaria afegir que en molts casos aquestes festes improvisades no signifiquen la continuïtat de la gresca després de l’activitat programada dels dies de festa oficial, sinó que els aldarulls es poden produir entre setmana i sobretot els caps de setmana de qualsevol setmana que faci bo. I no diguem ja les converses, o fins i tot monòlegs, en veu alta de les borratxeres.

Resumint, l’Ajuntament de Rubí hauria de vetllar per aquest aspecte tan important de la salut de la gent com és el de reduir la contaminació acústica. Menys decibels en algunes de les activitats programades i evitar que l’espai de tothom sigui aprofitar per fer “festes privades” en alt volum i fora de control. Un model d’activitat sense tants estímuls també és possible i segurament més plaent.

Roser Tutusaus i Corbella

NOTÍCIES RECENTS