Hipocresia. Aquesta és la paraula que ens ve al cap quan ens assabentem que diversos partits de l’oposició han decidit contractar recentment un assessor de grup municipal.

I no, no és perquè no creiem en aquesta figura, ja que nosaltres mateixos la vam incorporar gairebé a principis de mandat i hem defensat sempre el seu paper per poder fer acció política.

Ens ve hipocresia al cap quan recordem les paraules dels regidors d’aquestes formacions que titllaven el Partit dels Socialistes de “poc ètic” i parlaven d’aquest nomenament com un “frau a la ciutadania”. Paraules que, per exemple, ara han de ressonar al cap dels membres d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Aquesta formació, després de tres anys declinant i criticant aquest càrrec de confiança amb dures afirmacions, va incorporar abans de l’estiu una assessora de grup.

Qui també ho ha fet fa poc més d’un mes és Esquerra Republicana (ERC), formació que, quan el grup socialista va contractar assessor de grup, parlava de “decepció” i es preguntava davant la premsa quina era la tasca dels assessors del govern i de grup a principis de mandat.

Suposem que ara que Esquerra ja ha contractat el seu assessor de grup, deuen tenir clares les funcions. De fet, deuen hagut de recordar el mandat passat, quan tenien dos càrrecs de confiança i un assessor tenint responsabilitats de govern amb només dues regidories.

Vista la responsabilitat que comporta treballar pels nostres veïns i veïnes, Ana María Martínez, la nostra alcaldessa, i l’equip de govern, en minoria però amb molta voluntarietat, treballem per aconseguir una ciutat millor. Per aquest motiu, comptem amb un equip de persones entregades amb passió al projecte de ciutat que representem.

Des del PSC, no estem en contra de contractar figures de personal eventual si es poden estimar necessaris per fer serveis d’assessorament polític, però lamentem que des d’algunes formacions de l’oposició, sense governar, hagin ara realitzat aquestes contractacions i no hagin tingut la valentia suficient de reconèixer, el canvi d’opinió o la pèrdua de valors, o demanar disculpes per les seves dures paraules cap als i les socialistes.

Hipocresia, fruit de la incoherència, d’una oposició de frontisme, sense arguments i que viu aquest mandat oblidant-se de posar per davant la nostra ciutat, per sobre d’interessos, marques o banderes.