?’mnium Rubí, amb la col·laboració de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica Neus Català, va organitzar divendres passat la xerrada ‘Neus Català: quan la història no l’escriuen els vencedors’, una conferència que s’engloba dins dels actes previstos per celebrar el Dia de la Dona a Rubí.

L’auditori de la Biblioteca Municipal es va omplir per la xerrada, que va obrir l’historiador local Eduard Puigventós amb un repàs dels primers anys de vida de Neus Català, la seva joventut, com va viure la Guerra Civil, la resistència a França i la seva experiència als camps de concentració alemanys. Tot seguit, el també historiador local Jaume Parras i la presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica Neus Català, Gracia Pérez, van detallar la vida de Català a partir del 1945 i, per tant, van parlar de l’activisme polític, la seva estança a Rubí i van donar una visió seva més humana i propera.

Neus Català va néixer el 1915 a Els Guiamets, un poble del Priorat. Ara, 100 anys després, torna a viure allà. Provinent d’una família ben humil, va estar profundament influenciada pel seu pare. Va estudiar infermeria i el seu somni era ser actriu. Eduard Puigventós explica que cal destacar la seva figura: “Va ser una supervivent. No només ho va ser als camps de concentració, sinó també al llarg de la seva vida per les circumstàncies personals, polítiques i del país que va viure”.

Durant la Segona Guerra Mundial, Català va ser deportada a Ravensbrück (‘El pont dels corbs’ en alemany), un dels camps de concentració nazis. Anys més tard, ja en el 1978, es va instal•lar a Rubí i hi va residir durant més de 20 anys. Va ser tot un exemple de dona lluitadora que, segons Puigventós, assegurava que “la memòria serveix perquè no caigui tot en el pou de l’oblit, ja que si no hauran vençut els altres”.