La desapareguda masia de Can Casanovas

Imagen noticia
El govern titlla les crítiques de l’oposició de “demagògiques” i “ridícules”
14 de febrer de 2018
Imagen noticia
Les cendres de Pep Rovira es traslladen al cementiri de Rubí
16 de febrer de 2018

La desapareguda masia de Can Casanovas

Imagen noticia

La casa pairal de Can Casanovas es trobava en terrenys molt propers a l’ermita de Sant Genís, que, si no es fa res, també desapareixerà per sempre.

Segons ens explicava Miquel Rufé en el seu llibre ‘Les masies de Rubí i la seva gent’, a finals del segle XIII ja existia com a Mas Serrada, regentat per Berenguer Serrada. El 1553 el mas era ocupat per Joan Mir, i aleshores canvià el seu nom pel de Mas Mir de la Serra. A finals del segle XVI ja el tenim anomenat com a Mas Casanova, pel nom del propietari de l’època.

Se sap que el 1610 un dels membres del consell municipal de Rubí era Joan Pere Casanovas, propietari de la masia, que va demanar al govern de la nostra població recursos financers per pagar els escultors que havien elaborat el retaule barroc que ara podem contemplar a l’església de Sant Pere, a càrrec dels germans Rubió.

Entrem al segle XVIII, concretament en 1737, i ens trobem que la casa pairal passà de la família Casanovas als Mitjans, que la posseïren fins ben entrat el segle XIX, quan un tal Jaume Ginesta es casà amb la pubilla del mas i des d’aleshores foren els Ginesta els propietaris del mas. Posteriorment, passà a mans de Miquel Mayol (Rufé no ens esmenta en quina data), però potser seria a principis o a la primera meitat del segle passat.

Cal dir que els casaments de la gent vinculada a la masia de Can Casanovas, així com la de Ximelis i Can Xercavins, segons Miquel Rufé, se celebraven a l’ermita de Sant Genís, situada a les seves terres.

En ple segle XX, Francesc Pujol va comprar la casa, però cap als 60-70 aquesta va desaparèixer i a la finca es varen construir naus industrials (és l’actual polígon industrial de Sant Genís).

Com a apunt final, direm que entre Can Casanovas i Ximelis hi ha un topònim que figura al cartulari de Can Xercavins, en un document de 1611, que és la Creueta, i possiblement indica l’existència d’una antiga creu de terme.

Deixa un comentari