Aquesta masia no era molt gran i se situava en un lloc elevat a l’altra banda de la riera, on s’arribava després de travessar el pont de la Pelleria o de Cadmo. Estava al costat del camí de Sant Muç, que després es bifurcava per anar a Can Bosch per una banda i a l’ermita per l’altra. Al seu lloc ara es troba l’ampliació nord de la fàbrica Pich Aguilera efectuada als anys 80, època en la qual es va enderrocar Can Claverí. També en aquells anys es va destruir la bassa del molí del castell, que es trobava adjunta al mas.

El cartulari de Sant Cugat, del 1173, tal com ens explica Miquel Rufé al seu llibre Les masies de Rubí i la seva gent, esmenta un “mansum qui dicitur Trui i mansum de Trui”, és a dir, ens trobem amb una paraula que evoca un trull d’oli, i és que el mas molt possiblement el tenia, ja que estava molt relacionat amb el molí del castell, al qual pertanyia la casa. Al llibre de masos del segle XVI figura un tal Guillem de Truy i a altres documents apareix com a Truny o Trull.

També hem llegit que abans aquest mas es deia Serrallach o Serra Llach, potser relacionat amb el cognom del qui l’habitava. De totes maneres hi ha molt poc estudiat i escrit.

Més endavant, cap al segle XVIII, ja figura com a Can Claverí, que ve del clavari, una persona que tenia cura dels diners i que depenia estretament del castell, que en aquella època ja no tenia jurisdicció feudal, però sí que posseïa molts terrenys a l’actual municipi. Podria ser la casa de qui administrava tots els censals. És molt probable que el cognom Claverí vingui d’aquest càrrec i efectivament a principis del XIX ja trobem un tal Miquel Claverí, els fills del qual compraren la casa anomenada de “cal Ferro” al carrer de Sant Cugat i l’engrandiren.

Ens diu també Rufé que en aquesta casa hi havia hagut una capella dedicada a Sant Francesc.
Creiem que aquesta masia mereix un estudi molt més acurat que ens pogués aclarir més sobre la seva història i les persones que la varen habitar, així com la seva relació amb el castell.