Més de sis dècades han passat des que els fundadors del Museu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí, Miquel Vallhonrat Brau i Rosa Guiu Teruel, dediquessin part del seu temps a recuperar, restaurar i exposar en una petita sala, objectes familiars antics i d’altres procedents d’antiquaris o de donacions. Actualment, el Museu s’ubica en els antics habitatges que la família tenia arrendats, està inclòs dins el Catàleg i pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Rubí i se situa en un entorn privilegiat i cèntric de la ciutat.

Per commemorar el seu 60è aniversari, el Museu presentarà ben aviat el llibre Història del Museu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí i del món del col·leccionisme, l’art i la cultura de Rubí a través de la seva gent, que inclou informació i fotografies inèdites que la família ha volgut compartir. La publicació obre les portes d’un museu que és referent indiscutible a Catalunya quant a la protecció i divulgació del patrimoni etnogràfic. Una tasca de preservació cultural i històrica que ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi 2019, que apropa a la ciutadania un extens tresor extens i que referma el compromís de col·laboració entre el Museu i el teixit associatiu.

Pere Vallhonrat Guiu, actual director del Museu Etnogràfic Vallhonrat obre les portes del Museu a tothom qui vulgui conèixer aquest llegat històric que es guarda exposat en les vuit sales que el formen i avui ens avança una mica més sobre la nova publicació.

– Com va néixer el Museu?
El meu pare, Miquel Vallhonrat Brau, sempre s’havia interessat a conservar objectes familiars des de mitjan segle XVII que per ell, tenien un valor sentimental o històric, i d’altres que va adquirir durant els nombrosos viatges realitzats al continent Sud-Americà. Inicialment, exposats en una habitació, els mostrava amb orgull a clients i amics i arran d’aquestes visites, van augmentar les donacions de noves peces que ell mateix restaurava i classificava després de dedicar un moment en escoltar la història i agrair el gest.

– De generació en generació…
– Sí, les meves filles, Núria i Anna, tercera generació, son les encarregades de seguir mantenint aquest valuós llegat patrimonial que ja compta amb més de 9.000 peces exposades i d’altres que esperen el seu lloc, guardades en el magatzem.

– La sala dedicada al mestre Pons Cirac, l’Àngel del Cristall, és una de les més preuades a nivell artístic
– Considero que sí, per la importància del centenar de peces que s’hi exposen. Pel que fa al seu contingut, és la col·lecció permanent més completa i important que existeix a escala mundial; una obra espectacular plena de missatges xifrats, filigranes i simbolismes que només l’artista era capaç d’explicar i que tenim la sort que estigui a Rubí.

– El 2019 el Museu va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Com ho va viure?
– És un motiu d’orgull. Un guardó rebut amb molta il·lusió, que és un reconeixement institucional i públic a la feina realitzada per totes les persones que durant anys han ajudat a mantenir el patrimoni que exposem.

– El proper mes es presentarà un llibre sobre la història del Museu. Què ens pot avançar?
-És una publicació que es va iniciar ara fa dos anys i relata la història familiar, però també la creació del Museu a través d’alguns objectes exposats; però també dona protagonisme al món del col·leccionisme local amb escrits de rubinencs, que serveixen per completar informació sobre determinades peces i consolidant el suport i la col·laboració activa que sempre s’ha mantingut amb les entitats, ajuntament i altres organismes.