A l’estiu de l’any 1936, la fàbrica dels Germans Arcs, coneguda com ‘La Pelleria’ i que estava a l’Escardívol, va ser coŀlectivitzada, com totes les empreses catalanes. Així, va passar a ser propietat de l’estat i el treball era dirigit per un comitè de treballadors. El govern republicà estava en guerra, necessitava més indústria d’armes, i va ordenar reconvertir la fàbrica de telers en indústria d’armament. Amb molta discreció va reunir tots els manyans de Rubí a la Pelleria, on van començar el tornejament i muntatge de projectils, granades i obusos de tota mena. Davant la fàbrica van construir un refugi subterrani, pels treballadors, que encara existeix, ja que malgrat que la indústria era considerada secret de guerra, existia el perill d’un atac aeri.

El regidor Ramón Solsona, que pertanyia a la Confederació Nacional del Treball, era un prestigiós manyà, format a Sabadell i a Barcelona. A ell, se’l va nomenar delegat de la Coŀlectiva de Mecànics Serrallers i Ferrers, un nom que amagava en realitat el grup de fabricants d’armament de Rubí. Aquest grup estava format per Artur Canela, Lluís Girbau, Josep Marçal, Miquel Palau, els germans Pons, Josep Puig, els fills de M. Solsona, Silvestre Torra i Carles Valls. Tots ells van ser perseguits a la postguerra. A l’interior dels projectils grans solien marcar la lletra R de Rubí.

La Fuerzas Aéreas de la República Española (FARE) va reorganitzar l’aeròdrom de Sabadell, van allargar pistes, van construir-hi hangars i tallers, i també túnels, polvorins i refugis. També van ubicar una escola militar. Des de la FARE, instaŀlada a Sabadell, es va dirigir la construcció d’avions militars caces a Rubí i a Castellar del Vallès.

A la Pelleria, van apartar els telers, i van començar a rebre peces d’avions procedents de Rússia per muntar. I van començar a muntar el caça Polikarpov I-15, popularment anomenat ‘Xato’. Un cop muntat era transportat d’amagat a l’aeroport de Sabadell. En van fabricar, com a mínim, quatre caces complets en poc més de dos anys, segons Tomás López, enginyer industrial de Sabadell i director de la fàbrica de Rubí. Aparells que van participar en la defensa de l’Ebre i de Barcelona. A Rubí es fabricaven tots els instruments de control com indicadors de benzina, indicadors de nivell, velocímetre, etc.

Els caces Polikarpov I-15 van arribar a Rubí a l’octubre del 1936, en peces desmuntades. Era un avió biplà atirantat, amb carcassa de fusta de pi i fuselatge de metall reblonat i folrat de tela. Les ales venien en tres seccions, d’uns tres metres cadascuna, amb costelles i alerons d’alumini a l’ala superior. Tenia el motor soviètic radial M-22, copat del model nord-americà Wright, de 480cv i velocitat màxima uns 320 km/hora. Amb rodes carenades en el tren d’aterratge fix, sense roda posterior, portava un patí. La cabina del pilot anava oberta i estava equipada amb dues metralladores lleugeres PV-1, de les millors del seu temps. Tenia més maniobrabilitat i superava els enemics contra els qui va lluitar, com els italians Fiat CR32 i els alemanys Keinkel 51. Tenia capacitat d’arribar a Madrid sense parar. En acabar la guerra, l’any 1940, les forces franquistes van aprofitar-ne molts i van fer muntar els aparells a mig fer, canviant-los els emblemes.