“L’habitatge a Rubí, en blanc i negre”

torrent dels alous. mariona lópez
“L’egoisme ens pot salvar”
3 de maig de 2021
presentació el guti
La Biblioteca acull la presentació del llibre ‘El Guti’, sobre l’històric militant del PSUC
3 de maig de 2021

“L’habitatge a Rubí, en blanc i negre”

Joan Puntí. ERC Rubí

Els preus de l’habitatge a Rubí, tant de compra com de lloguer, superen la mitjana del Vallès Occidental. Llogar un pis a Rubí és, per exemple, més car que a Terrassa. Aquesta situació posa tensió a l’economia de moltes famílies i fa molt difícil l’emancipació dels joves a la nostra ciutat, que es veuen obligats a buscar oportunitats en altres ciutats de la comarca. Però us imagineu que poguéssim disposar d’una legislació que permetés al nostre Ajuntament, per exemple, adquirir habitatges al mercat lliure o de bancs i grans tenidors? Us imagineu un govern local que construís habitatge de protecció oficial en règim de lloguer? Una legislació que ens permetés regular els preus màxims dels lloguers? 1.500 pisos més al mercat? Doncs tot això és possible i el nostre país disposa d’algunes d’aquestes eines des del 2007. Són moltes les ciutats del nostre entorn proper que n’han fet ús per controlar els preus de l’habitatge i oferir més oportunitats als seus habitants de quedar-se a la ciutat.

Aquest mes de febrer es va aprovar al Ple Municipal de febrer el Pla Local d’Habitatge de Rubí. Aquest document recull les polítiques en matèria d’habitatge per als propers 6 anys. Viladecans, amb un volum d’habitants semblant al de Rubí, va aprovar el seu Pla Local d’Habitatge l’any 2008. El govern socialista ha trigat 14 anys, 14! a aprovar-lo a Rubí. No sembla doncs que amb aquest retard ens puguem permetre gaires celebracions.

També resulta una mica ridícul que tant la regidora de l’àrea com la mateixa alcaldessa presumissin d’haver “decidit” incrementar fins a un 15% el percentatge d’habitatges dedicats a polítiques socials els propers anys. Van oblidar explicar que en realitat no han decidit res, senzillament hem donat compliment al “mandat de solidaritat urbana” (article 73 de la Llei Catalana del Dret a l’Habitatge) que obliga les àrees de demanda residencial forta i acreditada com Rubí a arribar al 15%. No menteixen del tot, però tampoc ens expliquen tota la veritat.

Perquè la veritat és dolorosament trista: els darrers anys l’Ajuntament de Rubí no ha construït ni un sol habitatge de protecció oficial o dotacional (Sabadell 141 els darrers tres anys, Sant Cugat 34). Pel que fa a la possibilitat d’adquirir habitatges procedents d’execucions hipotecàries o subhastes de grans tenidors, el govern PSC/En Comú Podem n’ha adquirit tres els darrers anys. Salt (governat per ERC) n’ha comprat 83 d’un sol cop només el 2020, amb un crèdit de 3,3 milions de €. Sant Cugat anunciava recentment l’adquisició d’11 habitatges per 2 milions de €. Poca ambició doncs la del govern PSC/En Comú Podem que, a més a més, preveu adquirir per aquesta via només 2 habitatges anuals, és a dir 12 durant la vigència del pla. És a dir una misèria.

Els darrers anys l’Ajuntament de Rubí no ha construït ni un sol habitatge de protecció oficial o dotacional (Sabadell 141 els darrers tres anys, Sant Cugat 34)

El fet que els darrers anys el PSC hagi renunciat a fer polítiques d’habitatge, ens situa en un context difícil, amb l’obligació de resoldre una crisi urgent amb molt pocs recursos. Tal com hem dit abans aquest govern ha gestionat malament les eines que la legislació posa al seu abast. El cens de pisos buits amb les corresponents sancions per mobilitzar-los i afegir-los al parc de lloguer, arriba també tard i encara és coix. La nova llei de control de rendes permet també incidir en la racionalització d’uns preus de lloguer superiors com hem dit a la mitjana comarcal i vigilarem de prop quina aplicació en fa l’actual govern de la ciutat.

El Pla Local d’Habitatge, doncs, arriba amb 14 anys de retard i és poc ambiciós. Si tenim en compte la incapacitat d’aquest govern per tirar endavant licitacions sense desistiments que endarrereixen i encareixen les obres, l’endarreriment endèmic en l’aprovació del POUM (algunes de les actuacions més importants previstes en la segona fase del Pla Local d’Habitatge dependran de la seva aprovació), ens temem que les previsions d’ampliar el parc públic d’habitatge quedaran en poc més que paper mullat. Des d’ERC sempre hem cregut que les polítiques d’habitatge són el pal de paller de les polítiques socials i seguirem amb molta atenció el compliment de les línies estratègiques i actuacions perquè no siguin, un cop més, fum i titulars.

Deixa un comentari