Andreu Llorens, més conegut en el món artístic com el mag Selvin, és l’il·lusionista més veterà de Catalunya. Resident a Rubí des de fa trenta-dos anys, presenta ‘De ilusión también se vive’, un llibre ple d’anècdotes sobre la seva trajectòria de 50 anys com a mag i ventríloc professional.

– Com va sorgir la teva passió per la màgia durant la infància?
– Amb 9 anys, els Reis em van portar una caixa de màgia artesanal meravellosa. Jo vaig seguir estudiant, practicant i estimant la màgia durant tots aquests anys.

– Per què vas decidir-te a dedicar-te professionalment a la màgia i ventrilòquia?
– Al principi vaig començar amb la màgia com una afició i practicant vaig aconseguir algunes actuacions remunerades a espectacles infantils. Com els meus pares volien que tingués una feina estable, treballava a un banc, combinat amb actuacions a les nits. Va arribar un punt que era complicat combinar-ho i vaig decidir dedicar-me completament a la màgia.

– En quin àmbit et sents més còmode, com a mag o ventríloc?
– Em sento còmode en tots els àmbits. M’agrada molt organitzar festivals de màgia, tot i que ara està complicat amb la pandèmia. També he fet molta televisió amb el Màgic Andreu, el Juan Tamariz, el Mag Lari, he estat assessor d’El Mago Pop a la sèrie de Discovery Max… Però no hi ha res com l’espectacle en directe, la millor experiència és a una sala o a un teatre amb públic davant i veure la seva reacció instantània.

– Quina ha estat l’anècdota més divertida de la teva trajectòria professional?
– En 50 anys de professió he viscut anècdotes molt curioses. Una amiga meva d’infantesa ara és la mare priora de les Carmelitas Descalzas de León. Fa bastants anys la vaig anar a veure al convent de clausura per fer màgia a través de dues finestres amb reixes.
També vaig actuar com a ventríloc al Palau de la Moncloa amb la meva nina Loli, com a part del programa de ràdio ‘Protagonistas’ amb Luis del Olmo. He actuat a teatres i llocs meravellosos com el Teatro Real de Madrid, però també a pubs de mala mort.

– Com has combinat les disciplines de màgia i ventrilòquia als teus espectacles?
– Als meus espectacles combino molt la màgia i la ventrilòquia, per exemple, amb un nino pallasso que mentre parla també fa un número de màgia amb la seva mà. Sempre que trec algun nino, els nens i nenes de 14 anys o menors es queden molt parats, ja que és un art que no coneixen. Fa 20 anys, la ventrilòquia era molt popular a Espanya i Catalunya gràcies a la televisió, però ara és un art que està força desaparegut i, tristament, molt oblidat.

– Quina ha estat la teva inspiració per donar vida a ninots tan famosos com ‘Melenitas’, ‘Andreuet’, ‘Melakito’ o ‘Loli’?
– Les inspiracions són moltes. He vist actuar molts dels grans mestres de la ventrilòquia antiga i de la ventrilòquia als Estats Units, on encara continua sent un art molt important. La inspiració també sorgeix llegint molt, pensant les meves pròpies idees, etc.

Si estàs interessat a rebre un exemplar del llibre ‘De ilusión también se vive’ o un avanç d’algun dels seus capítols, pots enviar un email a [email protected].