Mag Selvin: “En 50 anys de professió he viscut anècdotes molt curioses”

Imagen noticia
La zona taronja de rotació entrarà en funcionament aquest dilluns
28 de gener de 2021
Imagen noticia
L’Asociación Rociera de Rubí celebrarà el Dia de la Candelaria amb la tradicional missa
1 de febrer de 2021

Mag Selvin: “En 50 anys de professió he viscut anècdotes molt curioses”

Imagen noticia

Andreu Llorens, més conegut en el món artístic com el mag Selvin, és l’il·lusionista més veterà de Catalunya. Resident a Rubí des de fa trenta-dos anys, presenta ‘De ilusión también se vive’, un llibre ple d’anècdotes sobre la seva trajectòria de 50 anys com a mag i ventríloc professional.

– Com va sorgir la teva passió per la màgia durant la infància?
– Amb 9 anys, els Reis em van portar una caixa de màgia artesanal meravellosa. Jo vaig seguir estudiant, practicant i estimant la màgia durant tots aquests anys.

– Per què vas decidir-te a dedicar-te professionalment a la màgia i ventrilòquia?
– Al principi vaig començar amb la màgia com una afició i practicant vaig aconseguir algunes actuacions remunerades a espectacles infantils. Com els meus pares volien que tingués una feina estable, treballava a un banc, combinat amb actuacions a les nits. Va arribar un punt que era complicat combinar-ho i vaig decidir dedicar-me completament a la màgia.

– En quin àmbit et sents més còmode, com a mag o ventríloc?
– Em sento còmode en tots els àmbits. M’agrada molt organitzar festivals de màgia, tot i que ara està complicat amb la pandèmia. També he fet molta televisió amb el Màgic Andreu, el Juan Tamariz, el Mag Lari, he estat assessor d’El Mago Pop a la sèrie de Discovery Max… Però no hi ha res com l’espectacle en directe, la millor experiència és a una sala o a un teatre amb públic davant i veure la seva reacció instantània.

– Quina ha estat l’anècdota més divertida de la teva trajectòria professional?
– En 50 anys de professió he viscut anècdotes molt curioses. Una amiga meva d’infantesa ara és la mare priora de les Carmelitas Descalzas de León. Fa bastants anys la vaig anar a veure al convent de clausura per fer màgia a través de dues finestres amb reixes.
També vaig actuar com a ventríloc al Palau de la Moncloa amb la meva nina Loli, com a part del programa de ràdio ‘Protagonistas’ amb Luis del Olmo. He actuat a teatres i llocs meravellosos com el Teatro Real de Madrid, però també a pubs de mala mort.

– Com has combinat les disciplines de màgia i ventrilòquia als teus espectacles?
– Als meus espectacles combino molt la màgia i la ventrilòquia, per exemple, amb un nino pallasso que mentre parla també fa un número de màgia amb la seva mà. Sempre que trec algun nino, els nens i nenes de 14 anys o menors es queden molt parats, ja que és un art que no coneixen. Fa 20 anys, la ventrilòquia era molt popular a Espanya i Catalunya gràcies a la televisió, però ara és un art que està força desaparegut i, tristament, molt oblidat.

– Quina ha estat la teva inspiració per donar vida a ninots tan famosos com ‘Melenitas’, ‘Andreuet’, ‘Melakito’ o ‘Loli’?
– Les inspiracions són moltes. He vist actuar molts dels grans mestres de la ventrilòquia antiga i de la ventrilòquia als Estats Units, on encara continua sent un art molt important. La inspiració també sorgeix llegint molt, pensant les meves pròpies idees, etc.

Si estàs interessat a rebre un exemplar del llibre ‘De ilusión también se vive’ o un avanç d’algun dels seus capítols, pots enviar un email a andreuselvin@gmail.com.

Deixa un comentari