A l’exposició s’hi poden veure 14 treballs del fotògraf rubinenc Carles Mercader. 8 són presentats al públic visitant en impressions ampliades sobre lona en gran format. Estan muntats de manera que en tensar la lona pels quatre angles exteriors queda una superfície plana i les imatges “creixen”, aconseguint un efecte per les seves dimensions, que copsa l’atenció de l’espectador i cerca que la imatge quedi gravada, surant en la retina i la memòria del públic, com una guia visual o “pista” que ens porti a entendre el gruix del treball exposat d’aquest autor. A mi aquesta mostra em parla de foscor i de claror. De moments. De coses petites i de significats. Del si, del no. D’aquesta massa fosca ,aquesta agregació de partícules que formen un cos i el seu contrari, la seva disgregació. De massa fosca entesa com a massa foscor i la seva antítesi, massa claror que cega. De massa fosca recull poètic i tràfic d’idees de Vicenç Altaió, com a inspiració espiritual i punt de partida.

Al treball de vídeo que acompanya l’exposició, a mi em va cridar molt l’atenció una imatge de E. Vila-Matas recolzat al vano d’una porta a punt per travessar-la, però immòbil. Com a espectador, saps que el protagonista no travessarà l’espai cap a l’altre banda, però a l’esquerra del fotograma es pot veure la seva mà i braç, gran, molt més gran del que anatòmicament li pertoca, empenyent o fent l’acte físic d’obrir quelcom. Aquesta imatge em va cridar molt l’atenció dic, perquè destil·la el que per a mi es el discurs de l’exposició, aquest mirar, observar sempre des d’una distància, copsar un moment. Aquest personatge s’ho mira des de fora ,fascinat per l’ull de l’artista, fascinat per la idea de buit, d’absència de color, d’aquest blanc i negre, estètic, que tot ho destaca. D’uns ulls ametllats que miren a càmera amb innocència. Del cos d’una dona penjada del sostre, nua, immòbil, mutilada. De significats contraris com en el cas evident d’una dona que mostra per l’artista ambdos atributs sexuals, d’home i dona. S’ho mira des de fora fascinat per submergir-se en aquest món que ens mostra Mercader, fascinat per desfer-se en aquest buit, aquesta foscor, aquests hipnòtics moments que ha copsat la seva mirada i li suplica “Let me in to the darknees again”, deixa’m enfosquir-me altre cop en el teu imaginari, només si em perdo podré trobar-me, només en la foscor puc veure la llum, només la degradació em pot conduir a reconstruir-me. El meu braç creix i vol obrir aquesta porta al món de Mercader.

Quina pregunta ens fa l’autor amb el seu treball?; Vols venir?, Vols veure-ho des de la meva perspectiva? Estic als marges d’on hi ha llum i també és molt interessant i viu… El braç del protagonista d’aquella foto ens indica el dubte, la fascinació i el camí. En serem capaços i prou valents com a públic de mirar des d’on ens proposa l’autor? O cremarem la pregunta incipient que pren forma en el nostre pensament? Vols dir que en la foscor, en els moments de silenci, en el temps que triga a fer “click” el disparador de la càmera hi cap l’eternitat?.
“Let me in to the darknees again”! Gràcies Carles Mercader per aquesta molt interessant proposta.

‘Massa Fosca’ Carles Mercader. Del 6 de juny al 27 de juliol de 2014 a la Sala de les Tines del Celler de Rubi.