-Què és la fibromiàlgia?
-Un dolor crònic que afecta tot l’organisme i no es justifica per res: les analítiques són normals però a la persona té un dolor que es manté al llarg del temps i no millora pel repòs. Pot ser muscular o articular, fins i tot a alguns els fa mal la pell. És una malaltia emergent associada amb el ritme de vida que portem i provocada per un factor mediambiental i encara és difícil de diagnosticar. Molta gent sempre està cansada o no rutlla si no es pren una aspirina o un antiinflamatori. Per molt que en prenguin, no milloren i prendre tants antiinflamatoris seguits afecta la flora intestinal. Quan domina el dolor, és fibromiàlgia, quan domina el cansament, és fatiga crònica, quan totes les olors molesten o provoquen irritació, és sensibilitat química múltiple. És estrany que algú amb sensibilitat química múltiple no hagi tingut episodis de fatiga o dolor i una persona que té dolor acostuma a no tolerar els fàrmacs que pren.

-Com es pot tractar?
-No parant, moltes vegades amb el dolor et pares, la musculatura es va atrofiant i el dolor augmenta. Alguns antidepressius ajuden a modular la sensació de dolor però continua existint. També traient la toxicitat, incrementant la barrera intestinal perquè una cosa comuna a tots els malalts és l’afectació del tub digestiu, el 70% de les cèl·lules d’immunitat es troben al tub digestiu, sense barrera els tòxics hi entren amb més facilitat. Quan s’afecta la immunitat, aquesta no pot treballar contra els virus i els pacients tenen infeccions de repetició. Cal dormir, una alimentació sana sense tòxics, treure l’oxidació, anar bé de ventre, fer un canvi radical de vida, acceptar el que està passant… Molts d’aquests pacients acaben amb depressions profundes perquè ningú els creu i els professionals els estem fallant perquè no els diagnostiquem bé. A Espanya el govern ha decidit que no hi ha toxicitat, per tant no existeix contaminació ni efectes de contaminació, per tant ni es diagnostica ni es tracta.

-Hi ha predisposició genètica?
-Sí, com en qualsevol malaltia. Tota la medicina del nostre país està enfocada a les malalties agudes o d’acció ràpida que resols amb una recepta, però per a la prevenció i canvis fisiològics o d’oxidació no tenim eines. És una malaltia que qüestiona l’estructura de la medicina, si et fa mal una ungla del peu, vas a un professional, si et fa mal allò altre, vas a un altre professional, però en aquest cas no serveix: avui tinc malament el tub digestiu, l’endemà mals de cap, un altre dia no hi veig bé… se’ns escapa.

-Per què afecta més les dones?
-La via de depuració dels tòxics mediambientals és més lenta en les dones però la fibromiàlgia també afecta molts homes que no ho diuen. Ara apareix en nens, vénen de l’escola i et diuen que no han pogut fer gimnàs o s’estiren al llit i dormen fins l’endemà. Hi ha molts pacients no diagnosticats.

-Fer ioga pot alleugerir el dolor?
-Tot moviment suau que ajudi a mantenir el to muscular evitarà que empitjoris: ioga, tai-txi, Pilates…

-De què serveix un dia mundial contra la fibromiàlgia?
-Crida l’atenció, però és curiós que la Seguretat Social no accepti aquesta malaltia i li dediqui un dia mundial. En tots els països la medicina mediambiental està contemplada i aquí la continuem negant. La fibromiàlgia està ben etiquetada per l’ONU però no en puc parlar amb els meus col·legues perquè no l’accepten.

-Com es pot conscienciar la societat?
-Tots els avenços que hem aconseguit, com el menjar ràpid, la roba que no necessita planxa, 300 productes que netegen una taca en dos segons… sembla que faciliten la vida i ens estan fent mal. No puc viure artificialment amb tot això perquè el meu organisme no ho tolera, no pot ser que tota la roba sigui de plàstic, no pot ser que m’ompli d’olors amb tòxics que m’entren per la pell perquè això es va acumulant i va fent que jo sigui una brossa caminant, el meu sistema de depuració queda afectat. El metge de medicina general té cinc minuts per pacient i no pot fer un diagnòstic correcte. Els malalts es van derivant a diferents metges i quan arriben els resultats tot està correcte però es continuen trobant malament. La gran majoria de gent se’n surt però la malaltia ens està desbordant.