-Quin balanç fa dels dotze anys del PSC a la ciutat?
-La ciutat s’ha quedat enrere. Després de la ciutat que va deixar ICV, l’alcaldessa va haver de posar-la al dia en coses molt bàsiques i ho va fer en els primers anys, però es va quedar aquí. Tenim una ciutat dels anys 90, li ha faltat ambició, projecte de ciutat, cohesió interna, ganes que Rubí fes un salt qualitatiu… El canvi només el podem fer nosaltres perquè les altres opcions, o bé ja han governat o d’alguna manera, com ERC, han estat corresponsables del que tenim. El canvi és inevitable, està en marxa, seria perllongar l’agonia que el PSC perdés tres o quatre regidors més i tornés a fer un pacte amb ERC o ICV perquè ja sabem què dóna de sí. La candidata socialista ha estat Tinent d’Alcalde durant tots aquests anys i ara es presenta com si fos la novetat… Nosaltres som aquí per liderar el canvi, esperem que la gent ens vegi com un projecte ambiciós, de ciutat, transversal. Les majories absolutes i les alcaldies personalistes s’han acabat, si sóc alcalde hauré de buscar pactes i hi haurà lideratges compartits.

-Què proposa CiU per millorar Rubí?
-Un ajuntament ambiciós amb mentalitat guanyadora, creure’ns que som la setzena ciutat del país, amb un potencial econòmic brutal que l’ajuntament no es creu i això fa que els ciutadans tampoc s’ho creguin, i que no siguem dinàmics ni atractius econòmicament. Volem posar una catifa vermella a indústries, emprenedors, comerciants… fer una revolució industrial i comercial, gestionar millor l’ajuntament, perquè tenim un superàvit milionari, però l’IBI i el IAE més alts de la comarca, volem bonificar el primer any als nous autònoms que posin una empresa a Rubí. En cultura, més ambició, tornar El Casino al servei de la ciutat i una reforma urbanística que la posi al dia: ara està bruta i cal que sigui més verda, bonica i agradable per passejar-hi. Tenim un pla urbanístic de 1987, la ciutat no sap on va en el futur, en mobilitat no és intuïtiva, el tema de l’aparcament…No ens podem quedar enrere.

-Com es pot fer de Rubí la capital industrial catalana del segle XXI?
-No pot ser que la gent que hi té indústries passi vergonya per l’estat de la zona on té l’empresa. Hem de posar els polígons industrials al dia en manteniment, arbrat, senyalització, fibra òptica… I com que no tenim un POUM nou, no tenim parcel·les prou grans perquè els grans inversors vinguin. Cal contractar i promoure que es contracti gent de la ciutat. L’alcaldessa no ha sortit de Rubí a vendre terreny industrial, a fer d’ambaixadora de la ciutat i atreure inversors.

-Proposa un gran centre que arribi fins al Castell i dos grans parcs, un a Ca n’Oriol i un altre a Can Xercavins.
-El de Ca n’Oriol, l’hem de tenir en més bon estat, que sigui més fàcil arribar-hi, repensar un model de l’Avinguda de l’Estatut, més de rondes que no de carretera. El parc de Xercavins seria l’altre gran pulmó, podria arribar-s’hi amb una nova estació de ferrocarrils, i a La Llana es podria plantejar un futur equipament universitari. I a darrere, un parc agrícola que connecti amb el nostre passat vitivinícola i fer-ne difusió a les escoles.

-Què faria per lluitar contra la pobresa energètica i la manca d’habitatge?
-No fer promeses difícils de complir i amb el punt extra de cinisme d’aquells que ho diuen quan han governat 12 anys. En pobresa energètica, hem de posar totes les eines perquè la gent més vulnerable tingui l’ajuntament al costat, amb rebaixes o exempcions. D’altra banda, és molt difícil poder dir que a Catalunya i a Rubí es construirà habitatge protegit. Tenim 4.000 habitatges buits i una llei et permet multar els bancs, per què no ho hem fet?

-Com concretaria la transparència més enllà d’una declaració d’intencions?
-L’Ajuntament és a la cua de l’Estat en l’índex internacional de transparència municipal i volem situar-lo en les posicions capdavanteres. Les decisions s’han de prendre fruit del contacte directe i constant amb la ciutadania, creient-nos el concepte de participació ciutadana. Si fas una pregunta, per la via que sigui, a l’Ajuntament de Barcelona, tens resposta en menys de 15 dies, hem d’intentar que a Rubí la tinguis en menys de 10. I si sóc alcalde, un dia a la setmana rebré els ciutadans a l’Ajuntament sense que hagin de demanar hora.

-Va qualificar l’Ajuntament “d’obsolet, antic i gandul”. Com el modernitzaria?
-Tenim un Ajuntament antic en estructures internes i personal, que durant mesos li queia la xarxa i els seus treballadors no tenien connexió a Internet. Les ciutats grans tenen servidors externs que garanteixen una activitat normal en cas de problemes, aquí quan cau el servidor es paralitza l’activitat i s’han de fer les coses a mà. Tenim una administració local que del dia a dia fa mala gestió i en volem un d’obert en què les decisions no es facin des dels despatxos sinó compartits amb la ciutadania. Rubí tampoc té Pla d’acció municipal ni Pla d’innovació, hi ha molts projectes aturats i tenen excuses per a tots. Mentre les ciutats del nostre entorn van avançant, a Rubí s’ha acabat una etapa i cal començar-ne una de nova.

-De quina manera els serveis socials de l’Ajuntament poden ser més transversals?
-Els seus departaments no poden ser compartiments estancs: Serveis Socials ha de conèixer al màxim la realitat de la ciutat, i Promoció Econòmica ha de tenir una relació molt ràpida amb Serveis Socials, abocar diners és fàcil però donar sortida efectiva als problemes de la gent no ho és tant. La sensació és que falta lideratge i objectius clars.

-En el camp cultural aposta per un pla d’equipaments culturals i el Vapor Nou. En què consistiria?
-El pla d’equipaments s’ha de fer conjuntament amb tothom, veure quins tenim, com els donem sortida i amb quina inversió. Per exemple, a La Sala no pots comprar entrades per Internet perquè no té web. La idea del Vapor Nou és fer una fàbrica de creació artística multidisciplinar, caldrà fer una passera que connecti l’Escardívol amb la plana del Castell perquè sigui més fàcil arribar-hi. Tindrà una sala d’exposicions a peu de carrer. Tampoc tenim un auditori per a 200-300 persones. Apostem per un oci que no sigui de discoteca, però els rubinencs també han de poder divertir-se a la seva ciutat. Segons una enquesta de l’ajuntament, un de cada dos joves no vol viure a Rubí quan s’emancipi, perquè els joves se sentin orgullosos de la ciutat cal recuperar l’orgull rubinenc, és el nostre eslògan.

-És pertinent incloure el debat sobiranista en aquestes eleccions?
-Sí, perquè som en un procés en què els ciutadans s’ha de manifestar sobre si Catalunya ha de ser un nou estat d’Europa, en els propers quatre anys hem de tenir ajuntaments al servei d’aquest projecte. Això vol dir que només pensem en Catalunya? No, tenim un projecte de ciutat molt clar i ambiciós, però la setzena ciutat del país ha d’estar al seu servei, no podem tenir un Ajuntament que no només giri l’esquena a la proposta independentista sinó al sol fet que els ciutadans es puguin manifestar, tenim un ajuntament que està en contra de la democràcia i del dret a decidir dels catalans. Som l’única força que ens hem compromès a entrar només al govern amb forces sobiranistes. Són les municipals més importants de la nostra història, si el 9-N més de 12.000 persones van votar sí-sí a Rubí, el 24 de maig aquestes persones no es poden quedar a casa, no pot ser que un dia anem en cotxe amb tota la família a Móra d’Ebre a agafar-nos les mans i el 24 de maig no siguem capaços de creuar la plaça per votar l’alcalde independentista.

-La joventut pot ser una arma de doble tall: els electors el poden veure com una cara nova que encarna la renovació però els pot generar desconfiança per la inexperiència.
-Fa 4 anys que sóc regidor i dos més com a assessor municipal i conec molt bé la ciutat i les seves mancances. Tota la meva il·lusió i ganes de transformar la ciutat estan al costat d’un equip amb un coneixement i experiència molt grans.

-Rubí és la gran oblidada del Vallès, al costat de tres “gegants” com Terrassa, Sabadell i Sant Cugat?
-Sí, perquè no hem sabut explotar bé les nostres potencialitats. Si ens haguéssim posat al dia, estaríem al mateix nivell econòmic i de prestigi que aquestes ciutats però ens ha faltat mentalitat guanyadora i cal que aquest orgull rubinenc ens situï on ens toca. Cal cooperar amb les ciutats del voltant i ser punta de llança de la recuperació econòmica, aquesta vindrà de la indústria i Rubí és una de les ciutats més industrials de Catalunya, això vol dir que hem de ser al capdavant de la recuperació econòmica del país. Però per això calen idees noves i molt treball, ens hem de desacomplexar, liderar i fer projectes ambiciosos per ser un referent.