Obres per reforçar l’estructura de la xemeneia centenària del complex de l’Escardívol

Imagen noticia
Concert de Chino & The BigBet Mercedes Moore
9 de octubre de 2019
Imagen noticia
Ordenances 2020: una altra oportunitat perduda
11 de octubre de 2019

Obres per reforçar l’estructura de la xemeneia centenària del complex de l’Escardívol

Imagen noticia

L’Ajuntament de Rubí té previst fer obres de consolidació i reparació de la xemeneia de l’Escardívol a partir de la setmana vinent. Després de dos estudis elaborats per la Universitat Politècnica de Barcelona i l’enginyer rubinenc Enric Xercavins, s’ha detectat que l’estructura presenta deficiències, tot i que és estable.

La xemeneia centenària data de la segona meitat de la dècada dels anys 20 i és un exemple de les xemeneies que es van construir a Catalunya durant el desenvolupament industrial. La majoria dels maons estan en bon estat de conservació, però existeixen algunes esquerdes i fissures, algunes reparades amb anterioritat. Cal reforçar l’estructura tenint en compte un seguit d’aspectes tècnics, com ara eliminar els elements d’acer inserits, reparar les fissures, tapar la sortida exterior de la xemeneia o netejar la fàbrica de maó amb aigua a pressió.

Les obres tenen una durada prevista de set setmanes i tenen un pressupost de 72.202,99 euros.

Història de la xemeneia
La xemeneia de l’Escardívol, de 20 metres d’alçada, és un dels elements que resten de l’important patrimoni industrial conegut amb el nom de les Naus de l’Escardívol, que ara és un equipament cultural.

El 1836 ja hi havia una fàbrica de filatura de seda, propietat de la Societat Menard i Vall, un edifici del qual no se’n conserva cap testimoni arquitectònic. El 1888 va ser adquirida per Pere Ribas, que va instal·lar la popular ‘pelleteria’, una fàbrica de rentadors de llana.

El 1918 els germans Arch van comprar el conjunt i van muntar una factoria d’aprestos, tints i acabats. El 1921 es va formar la societat Rubí Industrial SA i van ampliar les instal·lacions. El 1923, després d’un incendi, l’arquitecte Lluís Muncunill va dissenyar la nau nord. L’empresa va deixar l’activitat el 1936. Durant la Guerra Civil, la gestió va ser fiscalitzada per un comitè de control. Als any 40, el complex va ser adquirit per l’empresa Pich-Aguilera, que el va llogar a altres firmes, com Linden-Gerhard.

Actualment, es conserven la xemeneia i dues naus, ja que la Rierada del 1962 va destruir les altres dependències.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *