La natura és molt present en l’obra d’aquesta artista, que juga amb tots els tons de verd possibles. Carme Llop ens proposa un passeig entre xiprers, ombres i clars, horitzons infinits i aigües desconegudes. Un passeig introspectiu a la nostra memòria sensorial de coses petites i moments de calma. El seu treball pictòric és a la nostra mirada com un gran retaule gòtic on per un moment podem albirar veritats immutables amagades dins de les coses senzilles, entre les fulles dels seus arbres, entre el vent suau que intuïm en els seus cels, a la llunyania propera dels seus “skylines”. Tot això, i tot el contrari, ens permet aquesta reflexió meditativa, lenta, que ens fa més grans a nosaltres com a espectadors i que dóna també una altre dimensió a la seva obra, del figurativisme gira cap a una abstracció que ens transporta fins a veritats conegudes i primigènies on reconeixem els verds, els cels en calma, les ombres projectades i tot el seu imaginari se’ns presenta com a allò que ens pertany i que mai hauríem d’haver perdut de vista. Per mi, és com un retorn als orígens, on la memòria tàctil i la mirada innocent convergeixen fent-ne un de la percepció adulta, com un gran camí de retorn acompanyada de verd clar, verd fosc, ombres, clar-obscur… Un camí de retorn a un lloc conegut, oblidat per un temps. Gràcies Carme Llop.

La mostra es pot visitar fins el 19 de juliol a l’Aula Cultural, avinguda Barcelona, 84.