En el marc de l’exposició ‘Por Favor. Una mica de memòria històrica’, que es pot visitar aquests dies a la Biblioteca, el Memorial Manuel Vázquez Montalbán va organitzar un debat amb importants figures rubinenques de la transició.

Dimecres a la tarda a la Biblioteca es van trobar quatre protagonistes d’aquella època per debatre: l’exalcalde de Rubí Miquel Llugany, l’exconseller i periodista Joan Manuel Tresserras, el sindicalista Miquel Castillo i l’historiador rubinenc Jaume Parras.

Una seixantena de persones van assistir al col·loqui, que va esdevenir una revisió crítica del què va significar la transició espanyola, alhora que explicativa de com es van viure aquells anys.

L’exalcalde, Miquel Llugany, va explicar que en aquella època “hi havia un procés molt il·lusionant, semblant al què està passant en aquests moments, calia sortir del túnel” i reconeix que “potser no tot es va fer bé”.

El primer alcalde després de la dictadura, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i que va governar des del 1979 fins al 1994, va recordar el cop d’estat del general Tejero com “el moment més difícil”. Llugany va explicar que els regidors es van tancar a l’Ajuntament i van rebre el suport de molts ciutadans que van sortir al carrer per si calia defensar la jove democràcia. Afortunadament, a Rubí no es va produir cap moviment insurgent i va quedar com una anècdota.

“Soroll de sabres”
El sindicalista rubinenc de CCOO Miquel Castillo va recordar que la negociació per una nova Constitució “no va ser igualitària” i que hi havia “soroll de sabres”. Per aquest motiu, Castillo afirma que en aquell moment el més prioritari era “enterrar el franquisme, canviar de règim”.

El sindicalista també va destacar que el desenvolupament de la Constitució no ha estat el més idoni, ni en qüestions socials ni econòmiques: “Pensàvem que el segle XXI ens agafaria amb una democràcia més avançada, més oberta i el que hi ha hagut és un retrocés democràtic, no ho dic jo, ho diuen els organismes internacionals”.

Per la seva banda, Jaume Parras va destacar que la transició va ser “un període de canvis molt important a escala política, econòmica i social” i que “va marcar una generació”. El fet que fos un gran pacte, va dir, significa també que “cal revisar-lo constantment, perquè la història i la societat canvien”. Vist amb perspectiva, per l’historiador rubinenc, “hi va haver concessions que no van ser adequades: l’encaix nacional, per exemple, o la legitimació del règim anterior”.