A principis d’octubre, l’Ajuntament de Rubí redactava una nota de premsa en la qual s’informava que els municipis de Rubí i Vallirana s’havien reunit amb la presidenta de l’AMB per tractar el possible ingrés de la ciutat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquests dos mesos, no hi ha hagut més informació institucional relacionada amb aquesta possibilitat, ni a escala política ni en l’àmbit ciutadà, en una qüestió que tindria un gran impacte en el dia a dia de la ciutat.

Si bé és cert que els diferents alcaldes i alcaldesses de Vallirana ja fa més de 30 anys que persegueixen la incorporació del municipi a l’AMB i s’han mogut a diferents nivells institucionals, des de Rubí mai s’ha plantejat aquest debat a escala de ciutat. Davant d’aquesta situació, des del Col·lectiu Rubí Espai Comú (CREC) vam considerar oportú organitzar una taula rodona al voltant de l’encaix de Rubí a l’AMB, que permetés generar coneixement i debat al voltant d’aquest tema.

L’acte tenia 3 parts diferenciades i complementàries alhora: tècnica, acadèmica i política. Per una banda, Albert Cónsola, tècnic de l’administració en l’àmbit de les polítiques socials, va fer una presentació tècnica de què és l’AMB, els seus àmbits competencials i les contrapartides que tindria per a la ciutat el fet de formar-ne part. Per exemple, va esmentar la inclusió a la zona 1 del sistema d’integració tarifària del transport públic a canvi d’un recàrrec en l’IBI, la cessió de sobirania política en l’àmbit d’ordenació urbanística o el suport tècnic en el desenvolupament de grans projectes com ara la rehabilitació del Casino o els antics cinemes de les Torres, o l’habilitació de la llera de la riera entre d’altres.

Posteriorment, Mariona Tomàs, professora de Ciència Política de la UB, va fer un repàs històric de les institucions metropolitanes i del seu funcionament administratiu. En la seva ponència, va posar en relleu que un dels reptes als quals ha de fer front a la governança metropolitana és el de guanyar una major legitimitat, tant políticament com en l’àmbit ciutadà, de manera que es vegi reforçada la seva capacitat d’incidència efectiva en alguns reptes metropolitans de primer ordre com són l’increment del preu de l’habitatge, la millora del transport públic interurbà o el reforçament de les polítiques socials a escala metropolitana.

Finalment, Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola del Vallès, va resumir la seva experiència política en relació a l’AMB. En la seva intervenció, va destacar que cal diferenciar entre l’àmbit tècnic i l’àmbit polític. En el primer cas, va reconèixer la competència i la vàlua professional dels equips tècnics de l’AMB, que desenvolupen una important tasca de suport als municipis. Per contra, a escala política, va criticar les lògies clientelars que sovint regeixen la institució, el poc espai pel debat polític i la manca de canals de participació ciutadana. L’alcalde valora positivament el fet de formar-ne part, però, com la resta de ponents, va subratllar que hi ha molt marge de millora pel que fa a gestió política.

En paral·lel al debat sobre l’AMB, d’un temps ençà, diferents veus estan plantejant un debat territorial sobre la necessitat d’una major vertebració del Vallès a escala política que generi espais de coordinació per a la millora del transport públic, les polítiques socials i el desenvolupament econòmic d’aquest territori. Fem Vallès, que és com és coneguda aquesta iniciativa, vol realçar el potencial econòmic d’una àrea metropolitana, la del Vallès, que existeix funcionalment, però que no està ni políticament ni administrativament vertebrada.

El paper de la ciutat de Rubí en aquest doble escenari (integració a l’AMB i/o a l’àrea Vallès) requereix un debat pausat que revisi els aspectes positius i negatius, les potencialitats i dificultats d’ambdues possibilitats. Des del CREC considerem que cal promoure el debat en l’àmbit de ciutat, no només des dels partits polítics, sinó també des de la ciutadania i de les diferents organitzacions i entitats de la ciutat. Per aquest motiu, emplacem a què aquesta qüestió entri a formar part de l’agenda política, a partir d’un debat que ha de ser radicalment obert, transparent i participatiu.