Els treballadors d’Ipagsa, l’empresa d’arts gràfiques i productes de preimpressió que està a la Zona Nord, inicien aquest dijous una vaga indefinida per protestar contra l’acomiadament col·lectiu de tota la plantilla, formada per 61 persones, a més de dos professionals del transport que són autònoms. La companyia ha presentat un expedient de regulació d’ocupació que afecta tots els contractes i que significarà la desaparició de l’empresa, que abans del 2018 havia arribat a ser el quart productor mundial del seu sector.

Els representants de la plantilla acusen Agfa, qui va comprar la fàbrica fa gairebé tres anys, de provocar el tancament de l’empresa després d’integrar les tecnologies desenvolupades per Ipagsa a Agfa i de quedar-se la seva xarxa de clients. Els treballadors consideren que la compra d’Ipagsa per part de la multinacional belga ha estat “un veritable espoli en matèria de desenvolupament tecnològic i una apropiació en tota regla de la xarxa comercial d’Ipagsa”.

Un dels advocats del col·lectiu Ronda que assessora els treballadors, Josep Pérez, explica que aquesta història és malauradament coneguda en la compra d’empreses catalanes per part de multinacionals: “Es compra la marca, la quota de mercat aconseguida amb molts anys de treball dur, els coneixements tècnics i després es deixa morir tot i haver estat empreses perfectament rendibles i competitives internacionalment”, i afegeix que es tracta d’una pràctica “quasi colonial, que deixa atur, precarietat i un desert industrial”.

Pel que fa a les negociacions per resoldre el futur de la plantilla, els treballadors acusen Agfa “d’immobilisme i manca de voluntat negociadora”, ja que des del 7 de juny quan es va obrir el període de consultes, Ipagsa no ha plantejat cap mesura per minimitzar els acomiadaments.

Ipagsa, dècades pendent del trasllat

L’empresa Ipagsa, fins al 2018 en mans de la família italiana Ferrari, fa gairebé 30 anys que espera un trasllat que ara tot apunta que no s’arribarà a produir mai. L’Ajuntament va signar el 1998 un conveni amb la fàbrica per tal de traslladar-la a un polígon industrial i minimitzar l’impacte ambiental, ja que està envoltada d’habitatges i al costat d’un institut.

El conveni que es va signar suposava un intercanvi de terrenys de Can Ximelis per una parcel·la a Cova Solera, on havia d’anar l’empresa, però que no té la qualificació urbanística per acollir l’activitat. Un embolic burocràtic que s’havia de començar a resoldre amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que encara no s’ha pogut aprovar.