Als anys 60, moltes famílies que havien comprat parcel·les de sòl no urbanitzable van començar a construir les seves cases a moltes de les urbanitzacions, com ara a Castellnou, Can Solà o Sant Muç. Una situació que, a mesura que van anar passant els anys, es va regular i els veïns, més tard o més d’hora, van poder urbanitzar el seu entorn: carretera, vorera, enllumenat, etc.

Aquest no va ser el cas d’una part del camí de les Martines, molt a prop de Can Solà, un camí limítrof amb Terrassa però encara en terme municipal de Rubí. Onze habitatges continuen en una situació urbanística anòmala, ja que les seves parcel·les estan ubicades en un camí amb qualificació agrària segons el Pla General d’Ordenació (PGO) vigent, tot i que al cadastre apareixen com a immobles d’ús residencial. La conseqüència de tot plegat és que els veïns no disposen dels serveis públics bàsics d’una urbanització i això, sumat a la falta de manteniment, ha comportat un greu problema en la mobilitat i de seguretat d’aquests veïns. “Ens han promès moltes vegades que ens repararien el carrer, però està impracticable des de fa anys, és un problema si algun dia ha de venir una ambulància, no pot passar”, ha explicat una de les afectades, Veronica García.

Actualment, el camí està intransitable, en alguns trams és impossible circular-hi i, a causa de l’erosió del terreny, fins i tot es poden veure les canonades de l’aigua, un fet que provoca nombrosos talls en el subministrament per avaries i que l’aigua de l’aixeta surti de color marró.

Els veïns fa dècades que esperen l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), un document aprovat el 2008, tombat per Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) el 2009 i refet el 2017, per corregir la situació. Però al POUM encara li queda un llarg periple per ser aprovat, si és que finalment la CUB acceptant el document que surti del Ple. Els veïns comprenen que el camí sense aquests canvis legals no es pot urbanitzar, però no entenen per què durant tots aquests anys no s’ha fet una modificació puntual del PGO, com sí que s’ha fet per moltes altres qüestions en els últims 30 anys.

En aquesta situació, els afectats, desesperats per la situació, demanen que si no és possible asfaltar el camí, almenys “l’aplanin per garantir la mobilitat” i recorden que és una obligació de l’administració mantenir l’accés en condicions als camins agraris i forestals. “Ens van dir que al setembre vindrien a condicionar-lo, però per aquí no ha passat ningú”, explica Verònica García, i les fortes pluges que han caigut les darreres setmanes han empitjorat encara més la situació: “Ens sentim abandonats”, diu una veïna.

A banda de millorar el camí, els veïns també reclamen que hi hagi algun punt de llum per millorar la seguretat, ja que la via està força transitada perquè uns metres més endavant hi ha un abocador incontrolat de runa, un fet que els produeix sensació d’inseguretat, segons expliquen. A més, en la darrera visita dels Bombers al carrer, fa just dues setmanes, van alertar els veïns de la perillositat de tenir un bosc de pins a escassos 10 metres de les parcel·les. “Quan van fer les franges perimetrals de protecció contra incendis, l’Ajuntament ens van dir textualment que no hi teníem dret” explica una de les afectades, que lamenta que el fet que la zona sigui limítrofa entre Rubí i Terrassa encara complica més la tala d’aquests pins.

L’Ajuntament de Rubí ha declinat fer cap declaració sobre el problema d’aquest grup de veïns, que lamenten que paguen “els mateixos impostos que la resta de ciutadans”, però que en canvi no tenen els mateixos serveis.