El carrer que enllaça el centre de Rubí fins al barri de Ca n’Oriol en línia recta té origen en un antic camí de sagraments, que eren els que s’usaven per anar a administrar els auxilis espirituals a antigues masies que depenien de determinades parròquies, en aquest cas de la de Sant Pere.

Els camins de sagraments eren públics fins a la masia en qüestió, però a condició que aquesta fos habitada.

En aquest cas el camí tenia el seu origen a la creu de terme que se situava davant la masia de Can Bertran, a la cruïlla actual entre els carrers Nou i de Xile, just on ara comencen les escales que baixen cap al carrer de la Creu (per això es diu d’aquesta manera). Des d’aquí es dirigia a la casa pairal de Ca n’Oriol i després al mas de Can Tiraïres, més al nord.

Travessava doncs el camí les terres de la masia de Can Bertran (que abans del segle XVII era Can Serra del Padró). En aquesta zona constituïen una plana que limitava amb les possessions de Ca n’Oriol, al nord-est. I aleshores allà el camí rebia el nom de Camí de Ca n’Oriol, que ha perdurat fins a l’actualitat.

A principis del segle XX encara era un camí rural, però creuava una zona que anava a poc a poc poblant-se de cases senyorials, algunes més que altres. Era la zona residencial de Rubí, amb epicentre a l’actual plaça de Figueras i el carrer de Xile. Com a mostra del que diem, esmentem la torre Vilardell (a la foto adjunta veiem que l’actual carrer de la Plana de Can Bertran encara era un camí rural de terra), residència bastida el 1911 pels paletes Rovira i Marcet i on vivia el fotògraf Vicenç Vilardell. I una mica més tard, el 1920, es va construir la casa Casanovas, ja tocant l’actual plaça de Figueras, per al pare d’en Miquel Casanovas, alcalde de Rubí entre el 1939 i el 1940.

El 1915 s’hi edificà al costat del camí, quasi tocant la torre Vilardell, la fàbrica de Ramon Prats, anomenada popularment ‘les Vetes’, que produïa cintes de cotó i gomes elàstiques, entre altres productes similars. Estigué en funcionament fins al 1990. Anys després es va enderrocar i ara, al lloc de l’antiga fàbrica, hi podem veure un solar.

La zona al costat de l’antic camí, ara carrer, al llarg del segle XX, es va anar ocupant, primer amb cases benestants i, després, ja a partir dels 50 i 60, amb nous edificis de pisos destinats a allotjar Els immigrants procedents del sud de la península, que conviuen amb les torretes i cases d’inspiració modernista.

I és que, si bé ha desaparegut la fàbrica de ‘les Vetes’, encara es conserven cases i edificis de principis del segle passat, com la torre Vilardell, la casa Casanovas, o la que fins fa poc allotjava la casa d’Extremadura.