Un de cada cinc regidors del Ple municipal de Rubí és regidor no adscrit. Cinc electes que ja no formen part del grup municipal a què pertanyien en iniciar-se el mandat: un del grup sorgit de CiU, dos del grup de Ciudadanos i els dos del grup popular, que ha desaparegut, sense comptar amb l’encara portaveu del grup del PDCat, que ja no milita en aquest partit. Però el fet més transcendental en aquest mandat ha estat el paper del segon regidor del grup postconvergent quan va ser incorporat a l’equip de govern socialista, fet que hauria estat il·legal si hagués estat regidor no adscrit en aquell moment, i que va impedir la presentació d’una moció de censura al govern del PSC.

El regidor fitxat (40 mil euros per mitja dedicació) és un trànsfuga? L’Acord sobre un codi de conducta política en relació amb el transfuguisme en les corporacions locals, conegut com a pacte antitransfuguisme, signat el juliol de 1998 per tots els partits amb presència institucional a l’Estat (entre ells PSOE, PP, IU, CDC, UDC, ERC, PNV o IC) i renovat en 2000 i 2006, diu en l’acord primer que “s’entén per trànsfugues als representants locals que, traint els seus companys de llista o grup… o apartant-se del criteri fixat per les formacions polítiques que els han presentat, o expulsats d’aquestes, pacten amb altres forces per canviar o mantenir la majoria que governa una entitat local…”.

Però el pacte antitransfuguisme també censura qui s’aprofita dels trànsfugues, i tots els partits signaven impedir-ne l’aprofitament per constituir, mantenir o canviar majories de govern: “Els partits polítics es comprometen a no acceptar en els seus equips de govern municipal a membres de la Corporació que hagin esdevingut trànsfugues respecte dels seus grups de procedència i rebutgen la possibilitat que per part de l’Alcaldia es faci qualsevol nomenament polític que impliqui atribucions o delegacions de govern, amb els consegüents drets polítics i econòmics, a favor dels trànsfugues” (acord tercer, apartat d).

No es tracta de justificar aquestes persones concretes, però la màxima responsabilitat política és la dels partits i grups institucionals beneficiats per una perversió que se situa en la llei de règim electoral general (LOREG), fruit més de la Llei per a la Reforma Política de 1976 que no pas de la Constitució de 1978. El transfuguisme ha estat potenciat per la contradicció següent: cap persona no es pot presentar a títol individual per ser regidor/a al seu ajuntament, cal que formi part d’una llista electoral tancada; però en cas de ser escollida, la seva acta d’electe és personal, no pas de la candidatura en què s’ha presentat. I el mateix passa amb electes del Congrés o dels parlaments autonòmics.

El context amplíssim de casos de transfuguisme i el mateix Pacte signat el 1998 van provocar que en la reforma de la Llei de Bases de Règim Local feta pel segon govern Aznar el 2003 es concretés la figura del regidor no adscrit, que no podia millorar la situació política i econòmica que tenia en el seu grup municipal. Quan va ser fitxat per l’alcaldessa Martínez, Sergi Garcia era regidor independent del grup provinent de CiU perquè ja havia abandonat Unió Democràtica (UDC), i no va passar a ser regidor no adscrit fins bastants mesos després, temps durant el qual el grup municipal postconvergent va seguir amb dos integrants i la retribució econòmica corresponent.

Potser els responsables de l’extinta CiU no van valorar prou la trajectòria de Garcia com a regidor, que començà el 2007 com a representant d’ACR. Però poc abans de la fi del mandat, el 2011, va dimitir en saber-se que havia pactat a esquena de la formació assembleària el seu pas a UDC i que substituiria el llavors regidor d’Unió Andreu Hernández el mandat posterior, com així va passar. La maniobra dels llavors dirigents de CiU potser pretenia torpedinar el suport electoral a ACR, que malgrat tot es va mantenir en els comicis de 2011.

La valoració com a regidor de CiU és una qüestió interna d’aquesta força política o dels seus hereus, però la transcendència de la seva incorporació com a regidor de l’equip de govern sí que mereix ser motiu de reflexió a poc més de dos mesos de les eleccions municipals. El canvi de jaqueta partidista per mantenir-se en un càrrec públic és criticable èticament, com també ho pot ser romandre com a electe no adscrit i no tornar l’acta d’electe, però cal ser conscient que els trànsfugues beneficien partits o grups institucionals que compren amb diners públics aquestes persones. La mostra de la seva hipocresia és que el pacte antitransfuguisme està mort des de 2010.