El Museu Municipal Castell (MMUC) exposa fins al 31 de desembre ‘Resistents i deportades’, una mostra produïda per l’entitat l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme.  La mostra aborda la història de la resistència i la deportació femenina a partir de les experiències de dones de diferents nacionalitats europees, posant especial èmfasi en les republicanes espanyoles i en el camp de concentració de Ravensbrück, destinat exclusivament a dones.

‘’Resistents i deportades’ és una combinació d’informació històrica i de textos i dibuixos de les pròpies protagonistes. L’exposició s’estructura en set àmbits, com són Rostres i paraules: 19 experiències de dones deportades, que inclou la història de la rubinenca Neus Català i Pallejà; Guerra d’Espanya i exili; De la resistència… als camps; El camp de Ravensbrück: ubicació i construcció; Les deportades; El final de Ravensbrück i els trasllats a Mauthausen; i Recordar, commemorar: les instal·lacions actuals.

Aquesta és la primera de les activitats de divulgació de la memòria democràtica que es realitzen a Rubí dins el conveni signat el passat 27 de gener entre l’Ajuntament i l’Amical de Mauthausen. Així es va destacar durant la inauguració oficial de la mostra, que va tenir lloc dijous passat amb l’assistència de la regidora de Memòria Històrica, Elena Montesinos; la regidora d’Igualtat, Yolanda Ferrer i el president de l’Amical de Mauthausen, Juan Manuel Calvo, entre altres. 

“Hem de buscar la manera de fer divulgació a peu de carrer, sortir del món acadèmic i apropar-nos a la ciutadania. Ens serveix com a eina per combatre els estereotips, les discriminacions i els discursos de l’odi que estan tan presents avui dia”, va assenyalar la regidora Elena Montesinos.

Per la seva banda, el president de l’Amical de Mauthausen va recordar que les dones van exercir una tasca molt important contra l’ocupació però, tot i això, han estat oblidades per la història. Als camps de concentració, aquestes van haver d’afrontar patiments per raó de gènere: les que eren mares van ser separades dels seus fills i filles, les embarassades van veure com assassinaven els seus nadons davant d’elles, i també va haver-hi dones que van ser obligades a exercir la prostitució o que van ser objecte d’experiments mèdics. 

Per Calvo, “a la condició de deportades, s’afegeix aquest patiment de gènere i això s’ha d’explicar. És adequat que es recuperi la memòria d’aquestes dones deportades pel seu compromís amb la lluita antifeixista, pel seu compromís de resistència, per aquesta experiència als camps on van tornar a resistir i, posteriorment, pel seu testimoniatge”.

La mostra es podrà visitar fins al 31 de desembre de 2022  de dijous a dissabte, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h; i els diumenges i festius, d’11 a 14 h.