ENTREVISTA | JOAN GRANDES. PRESIDENT DEL CEB SANT JORDI

Joan Grandes és el nou president del CEB Sant Jordi. A mitjans de desembre va agafar el relleu a Xavi Jiménez, qui, després de deu anys a la presidència, va renunciar per motius professionals. Aficionat al bàsquet des de fa molts anys, és pare de tres joves, dos dels quals són  jugadors del club. El nou president ens explica alguns dels reptes de futur de l’entitat i com veu la situació del bàsquet en l’actualitat.

– Com ha estat el relleu al capdavant del club?

– Molt plàcid. Més que un relleu ha estat una continuació. La junta directiva estava formada per pocs membres i necessitava ajuda, així que el maig del 2022 ens vam incorporar vuit persones més per ajudar-los. El Xavi Jiménez, que n’era el president, va comunicar-nos que per temes professionals no podia seguir. La junta volia continuar i vam acordar presentar la nostra candidatura. Es va fer una votació per escollir qui l’encapçalaria i va sortir el meu nom. De fet, qui estigués al capdavant no era important, sinó que l’equip continués treballant pel club. Ens vam presentar a les eleccions i, com va ser l’única candidatura, va ser l’escollida.

– Així no s’esperen canvis de rumb.

– No, primer, perquè som els mateixos. Excepte el Xavi, tothom continua. Segueix l’Alfons Font, com a vicepresident, el Ferran Berné, com a secretari i el Pere Civill, com a tresorer, així com la resta de vocals. I també perquè volem continuar amb la feina iniciada mesos abans. Ja des de l’estiu funcionem amb diferents comissions com l’econòmica, l’esportiva, la de comunicació i la social. Totes amb molta autonomia. Cal recalcar que la junta anterior va fer una molt bona feina. Partim d’una base amb un club molt ben endreçat, on es va treballar molt bé per convertir una entitat que funcionava amb el voluntariat a un club professionalitzat. Els fonaments estan molt bé i això ens permet mirar cap endavant a partir d’unes bases sòlides.

– Quins són aquests objectius de futur?

– La nostra prioritat és incrementar la base d’esportistes, especialment del bàsquet femení. Actualment, tenim menys equips femenins que masculins i la nostra voluntat és que això s’equipari. No ens posem com a repte tenir els sèniors en una categoria o l’altra, ja que entenem que això vindrà sol, sinó que tothom que vulgui pugui jugar a bàsquet i ho faci amb les millors condicions possibles.

– Per què aquesta desigualtat entre bàsquet femení i masculí?

– Suposo que influeixen diferents aspectes. En el bàsquet femení hi ha una edat molt complicada, les noies acostumen a ser molt responsables en els estudis, algunes veuen difícil compatibilitzar i opten per deixar-ho molt abans que els nois. Volem ajudar-les en aquesta edat. I sobretot, animar-les des de petites a què provin de jugar i que vegin si els agrada, tenim vàries participants en l’escola i tenim equips minis i preinfantils. El nostre objectiu és que no ho deixin i que continuïn, i aconseguir tenir equips femenins en totes les categories.

– En la categoria sènior sí que tenen dos equips femenins.

– Sí, i el 90% de la plantilla són jugadores de la casa. El Sant Jordi és un club on apostem per les jugadores formades al club, no ens dediquem a fitxar jugadores de forma sistemàtica sinó que ens agrada que les jugadores de la casa tinguin la seva oportunitat. Com més base tinguem, millor.

– Quants equips hi ha actualment al club?

– Actualment tenim 20 equips, dels quals 8 són femenins, a més dels tres escolars. Això es tradueix en unes 200 famílies que formen part de l’entitat.

– En l’àmbit esportiu, què en destacaria ara del Sant Jordi?

– Tenim dos sèniors a Segona Catalana, tots dos estan tenint bons resultats. Per nosaltres, no és una obligació pujar de categoria, però el sènior masculí està en posició d’ascens i el femení, que és un equip molt jove i amb molt de recorregut, està a mitja taula cap amunt, que està molt bé. Com et deia, no és tan important tal o qual categoria, sinó ampliar la base i fer un bon treball formatiu als esportistes. Així, tots els entrenadors són titulats i als xavals que volen començar els subvencionem el curs de nivell 0 perquè obtinguin la titulació i oferim formació específica per als entrenadors com tècniques, direcció d’equip o relació amb els jugadors.

– El tema econòmic pot ser una dificultat per jugar a bàsquet?

– Tenim jugadors amb beques de l’Ajuntament i mai ningú que ha volgut jugar s’ha quedat sense poder fer-ho perquè en un moment donat la família pugui tenir un problema amb les quotes i, si s’ha donat el cas, hem buscat solucions. Ens agradaria també poder oferir beques del club a través de patrocinadors. Tot plegat amb la idea que tothom que vulgui, pugui jugar.

– Creu que el bàsquet té bona salut actualment?

– En l’àmbit català i estatal, el bàsquet s’ha consolidat com a segon esport, evidentment no competeix amb el futbol pel que fa a participants i seguidors, però crec té molt bona salut. Jo ressaltaria que és un esport amb un ambient sa, molt familiar.

– I a la ciutat, com és la situació?

– Crec que és bo que hi hagi diferents clubs o entitats esportives on els nens i nenes puguin jugar a bàsquet i el fet que hi hagi bàsquet a les escoles em sembla genial. Això sí, crec que encara hi ha molt recorregut. Si fem una anàlisi del nombre d’habitants que té Rubí, comparant amb ciutats properes similars, comptant les tres entitats, el nombre de jugadors i jugadores és molt inferior a localitats del voltant. Encara que sumin els tres, estem molt per sota que Sant Cugat, per exemple. Això vol dir que hi ha marge per créixer.

-Què els diferencia d’altres entitats?

– Som l’únic club de Rubí de bàsquet que és dels socis. Nosaltres vam fer una quota diferent perquè totes les famílies, dins de la seva quota, fossin socis de l’entitat. Tenim més de 200 socis ara i volem que aquesta massa social pugui intervenir en la direcció del club i en el projecte de futur.

– Quines activitats s’organitzen des del club?

– En l’àmbit de club vam organitzar al setembre el Torneig de Rubí, que va ser un èxit, amb molts equips de diferents poblacions. Van ser dos dies sencers on el pavelló de La Llana es va omplir de jugadors i families i bon bàsquet. Va fer goig. Al novembre, va tenir lloc la presentació del club, que també va registrar molta assistència. I al desembre, vam organitzar un acte solidari per recaptar fons per La Marató, també bona participació. A més, per Sant Jordi, sempre fem un torneig 3×3. També organitzem jornades de portes obertes. I dins d’aquesta voluntat d’aconseguir més esportistes, farem més jornades de portes obertes cap a final de temporada, quan ja faci més bon temps. 

D’altra banda, ens agradaria recuperar aquelles jornades d’esport al carrer, a la rambla del Ferrocarril, on infants i joves podien jugar a diferents esports. Si es tornen a organitzar, el Sant Jordi allà estarà segur.

– Les instal·lacions estan situades dins l’escola Montserrat. Com és la relació? 

– És bona. Nosaltres estem encantats de tenir aquest espai, al centre de la ciutat. Ara estem revisant el conveni existent entre l’Ajuntament, l’escola i el club, perquè és ja antic i creiem que es pot millorar. 

– Amb una vintena d’equips, una única pista és suficient?

– És cert que, com altres entitats esportives, tenim carències, com la falta de pistes. Amb 20 equips i 3 escolars, és evident que tots no hi cabem aquí. A més tenim cada dia l’escola de bàsquet, en la franja horària, d’abans de començar els entrenaments. Estem repartits, a La Llana i en alguna escola. Hi ha molts equips que entrenen més a La Llana, cosa que per jugar a casa no és el millor, altres a pistes descobertes en una escola, on quan plou és un enrenou. Però bé, això és un problema d’instal·lacions esportives i l’Ajuntament fa el que pot, ens cedeix La Llana sempre que la demanem i nosaltres ens intentem adaptar. No és una situació límit ni molt menys, però com tot es pot millorar, si hi haguessin més instal·lacions tindríem millors condicions per als esportistes. 

– Com és la relació amb la resta d’entitats de bàsquet?

-És bona, si necessiten res, els ajudem. Jo tinc una cosa entre cella i cella… a mi m’agradaria que al torneig de Rubí vinguessin més equips de Rubí, perquè hauria de ser un torneig de ciutat. Evidentment, el Sant Jordi està present, com a club organitzador i cada any els convidem, seria una cosa xula. 

CRISTINA CARRASCO