Una de les passejades organitzades pel col·lectiu en els antics terrenys del camp de golf. / Rubén Cabús

La plataforma Reconvertim el parc de golf ha fet pública en una roda de premsa virtual la seva proposta per transformar el que ara és un camp de golf abandonat i sense ús en una gran àrea forestal, agrícola i de lleure al servei de tota la ciutadania de Rubí, Sant Cugat i les poblacions del voltant: “Estem en una situació d’emergència climàtica i aquest és un espai que la ciutadania ha reclamat”, ha explicat Cesc Gordó, un dels integrants del col·lectiu.

L’antic camp de golf té una extensió de més d’una vuitantena d’hectàrees, de les quals 23 pertanyen a Rubí i tenen una qualificació d’espai lliure, el que significa que no es podria desenvolupar cap activitat urbanística. En canvi, la part de Sant Cugat, d’una cinquantena d’hectàrees, té la qualificació d’equipaments, tot i que es podria revisar.

Per la plataforma, aquesta és una oportunitat única per tal de “reconvertir i mitigar el canvi climàtic, donar suport a la biodiversitat en un entorn urbanitzable en el context del Vallès metropolità i crear un connector natural entre la serra de Sant Llorenç i Collserola”, ha explicat Mireia Gascón, membre de Reconvertim el parc de golf, que ha recordat que a la zona hi ha una norantena d’espècies d’ocells, onze de mamífers, cinc de rèptils i tres d’amfibis.

Usos agrícoles, forestals i de ribera, però també esportius i culturals

En aquesta proposta, la major part del parc es destina a ús forestal, al voltant de 46 ha, amb boscos consolidats i vegetació arbustiva. Els usos agrícoles tindrien una extensió de prop de 24 ha i inclourien el conreu de cereals, vinya i arbres fruiters. Els usos culturals, esportius i lúdics ocuparien al voltant d’11 ha, la meitat de les quals està reservada pel cementiri de Sant Cugat. En aquest àmbit, es proposa fer un itinerari de 5 km per a persones amb mobilitat reduïda, adaptant els camins pavimentats que ja existeixen, un circuit de 2,5 km per fer atletisme, a més d’un edifici d’escola natural i una zona d’horts socials. Per últim, el projecte preveu unes 3 ha d’ús fluvial i vegetació de ribera, al voltant del torrent dels Alous i la bassa artificial, que s’haurien de naturalitzar. Pel que fa als accessos, es contemplen dos per a vianants des de la banda de Rubí i dos més amb amplada pel pas de vehicles des de Sant Cugat.

La proposta del col·lectiu és un punt de partida per tal que els ajuntaments comencin a treballar i obrin el projecte a la ciutadania i que aquesta, a través de la participació, acabi de definir els usos del parc. Per tal de tirar endavant tot el projecte, el col·lectiu reclama la creació d’un consorci, mancomunitat o associació de municipis i preveu una inversió inicial durant els primers anys de poc més de 400.000 euros anuals, el que suposaria una inversió d’entre un i dos euros per habitant.

Els plans de l’Incasòl

Tot i que els dos consistoris, el de Rubí i el de Sant Cugat, s’han compromès als respectius plenaris a treballar per destinar aquest espai a la ciutadania, segons ha explicat Mireia Gascón només l’Ajuntament de Rubí ha donat suport a la plataforma i s’ha compromès a tenir en compte el projecte. Sant Cugat, de moment, està a l’espera de la proposta de l’Incasòl, l’empresa pública propietària dels terrenys i que depèn de la conselleria de Territori i Sostenibilitat.

Pel que sembla, l’ens públic té altres plans per aquesta àrea i aquests no passen per destinar-lo exclusivament a l’ús públic. Fa uns mesos, el conseller en funcions de Territori, el santcugatenc Damià Calvet, va anunciar que la intenció de l’Incasòl per a la zona de Can Sant Joan era reobrir el camp de golf per “generar economia”, encara que fos en un espai més reduït respecte a l’extensió actual.

Per aquest motiu, la plataforma insisteix en la necessitat que les administracions locals s’avancin a la proposta de l’Incasòl. Gascón ha exigit als dos ajuntaments que “prenguin el relleu” de la feina feta des del voluntariat i que “agafin la responsabilitat per poder tirar endavant aquest projecte”, que compta amb el suport d’una seixantena d’entitats i un ampli suport ciutadà.