De què serveix que quan a Europa preguntin per la carpeta catalana a Madrid puguin dir: “tot controlat, crisi resolta, hi ha un nou govern regional que acata la legalitat i tots els líders independentistes estan complint condemna o han estat inhabilitats”? Rajoy els va prometre solucions ràpides i la premsa internacional ja parla de conflicte polític cronificat. Ara no és moment de llençar la tovallola.

Hi ha qui opina que l’estat ha demostrat que té més força i que la via unilateral sense sobrepassar el 50% no té recorregut. Com si aquesta força no fos igualment aplicable en cas de majoria folgada. Consideren que cal recuperar les institucions com més aviat millor. No sembla important que el govern en qüestió lideraria una Generalitat intervinguda i tutelada per l’amenaça d’un 155 constantment planejant al damunt. O que de fet, el 155 seguirà en aplicació. Quines garanties hi ha que es pugui recuperar el Diplocat? Amb quina força revertirem l’espoli fiscal? O encara pitjor, si d’aquí a un any decideixen imposar el castellà a l’ensenyament quina força ens quedarà per evitar-ho?

Aquells que volen fer govern a qualsevol preu, sacrificant el vot dels catalans el 21D i al seu president legítim, imagino que volen seguir eixamplant l’independentisme prèvia acceptació d’una realitat que ens deixa en una franca debilitat. Quan el dia de demà, d’aquí 10 o 15 anys, mirem enrere i ens preguntem: “Què vam fer quan Espanya es va carregar la democràcia i la separació de poders per aturar la independència?”. El futur del país dependrà en bona mesura de la resposta que donem. Vam sacrificar els nostres líders a la primera de canvi? Vam acceptar el xantatge i les amenaces d’un règim anticatalà?

Catalunya ha patit monarquies absolutistes i també dècades d’un règim feixista on tota expressió pública en català era prohibida, i malgrat tot avui som on som. La legislatura vinent no serà la de la consolidació de la República Catalana, això ja ho sabem. Però cal que la carpeta catalana segueixi oberta, que continuem defensant allò que la majoria ha votat, bloquejant les institucions i reclamant l’acceptació dels resultats electorals i el retorn a la normalitat democràtica. Qualsevol altra via en realitat no serveix per avançar sinó per donar una victòria a Rajoy.