El Ple d’ordenances ha passat sense pena ni glòria, quan en realitat les ordenances són transcendents per marcar el projecte de ciutat. Quan parlem d’impostos sovint oblidem aquells que paguem en els nostres municipis i que tenen un pes significatiu en la cistella tributària. Així, per analitzar el model fiscal d’un país, siguin impostos, taxes o preus públics, també cal posar l’ull al municipi.

Rubí, com totes les ciutats, té uns marges concrets per fixar la seva política fiscal. Entraré doncs a proposar la fiscalitat progressiva a partir d’allò que és competència municipal.

Partim de l’objectiu principal que l’acció pública ha de ser assolir un major grau de redistribució de la renda incidint tant per la via dels ingressos fiscals com per la via de la despesa pressupostària, i alhora tendir cap a un model de fiscalitat més simple i comprensible. La proximitat dels governs locals fa que els ajuntaments siguin responsables de donar una resposta immediata a la ciutadania, cercant sovint solucions imaginatives que permetin superar les rigideses d’una normativa estatal obsoleta.

Comencem per l’impost més important, l’IBI, que representa el 40% dels ingressos tributaris de l’ajuntament, i esdevé el segon gran impost de naturalesa directa que suporten els contribuents, després de l’IRPF. Aquest impost té la virtut que dóna estabilitat als ingressos municipals, ja que la base imposable vinculada al valor cadastral, no varia de forma directa amb el cicle econòmic. Per contra, aquesta mateixa característica provoca que es trobi totalment desvinculat de la capacitat econòmica i esdevingui un impost regressiu en relació a la renda dels contribuents.

En aquest cas, per exemple, és obligatori la reducció del 50% en habitatges de protecció oficial. Altres bonificacions potestatives o indirectes poden ser bonificacions per activitat econòmica d’interès municipal, família nombrosa, immobles amb aprofitament d’energia solar, recàrrecs en els habitatges buits o ajuts per cobrir la quota de l’IBI dels habitatges de la borsa de lloguer social.

Pel que fa a l’impost sobre vehicles, la naturalesa pròpia de l’impost justifica que les bonificacions quedin limitades a criteris de fiscalitat ambiental, contribuint a la transició cap a un model de mobilitat lliure d’emissions contaminants. Una aposta d’Esquerra per a Rubí, tenint en compte que la principal mesura de fiscalitat ambiental ha de ser el foment del transport públic.

L’objectiu de disminuir el parc automobilístic de la ciutat oferint alternatives ha d’anar acompanyat de la substitució dels vehicles més contaminants. Així, els ajuts per l’adquisició de vehicles no contaminants eviten que la capacitat econòmica pugui esdevenir una barrera d’accés, de manera que tindria sentit modular els ajuts a la inversió en vehicles no contaminants a la capacitat econòmica dels beneficiaris. En aquest, les bonificacions potestatives podrien ser segons el tipus de combustible i característiques dels motors fins al 75%.

Les bonificacions en l’impost d’activitats econòmiques (IAE) han d’anar vinculades al foment de l’activitat econòmica i la reducció de l’atur, generant un entorn favorable per a l’emprenedoria i el desenvolupament de projectes empresarials, evitant gravar situacions d’inexistència de beneficis econòmics i incentivar un desenvolupament sostenible energèticament. Criteris que afectin les cooperatives i societats agràries, l’inici d’activitat professional, l’inici d’activitat empresarial, per creació d’ocupació, per la generació i ús d’energies renovables o per establir un pla de transport per als empleats són algunes de les bonificacions potestatives.

En l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres també tenim un ampli marge per fomentar polítiques d’habitatge i objectius de ciutat. Quan s’incorporen sistemes per l’aprofitament tèrmic o elèctric d’energies renovables, per afavorir les condicions d’accés i habitabilitat per a discapacitats, si es vinculen al foment d’activitats econòmiques, quan es refereixin a habitatges de protecció oficial o assimilables o l’elaboració d’un reglament d’ajuts per cobrir la quota en reformes de façanes, instal·lació de contenidors de reciclatge, aparcament de bicicletes, etc.

La taxa de residus ha de combinar criteris de capacitat econòmica i alhora incorporar elements de sostenibilitat ambiental. Així, com en el cas dels impostos la normativa limita l’autonomia dels ajuntaments, en el cas de les taxes i preus públics és possible establir tarifes diferenciades i bonificacions en base a criteris objectius com la capacitat econòmica, el cost de la prestació del servei, l’impacte sobre el medi ambient, etc. Cal però dissenyar campanyes de conscienciació ciutadana en favor de la recollida selectiva i la sostenibilitat ambiental, sense oblidar que els beneficis fiscals ben dissenyats tenen efectes positius en la consecució d’aquest objectiu.

Finalment, hi ha les relacionades amb les escoles bressol, escoles de música, activitats esportives, etc.
L’escola bressol afavoreix la conciliació de la vida familiar i laboral i afavoreix l’accés a una educació de qualitat en els infants de 0 a 3 anys. És innegable la necessitat d’establir un sistema de bonificacions progressiu. En la resta que no són considerades essencials, com l’Escola de Música i l’Escola d’Art, cal corregir les desigualtats i facilitar l’accés a la formació artística, i en qualsevol altre tipus de formació de lleure, sense que el nivell de renda sigui una barrera d’accés insalvable per a les persones amb menor capacitat econòmica.

L’esport esdevé un element cohesionador i d’integració de primer ordre que agafa una major rellevància en l’àmbit municipal. Si bé el paper principal dels ajuntaments és el suport a les entitats i clubs esportius del municipi, igual d’important és introduir mecanismes que facilitin l’accés a persones amb escassa capacitat econòmica.

La funció del qui governa la ciutat és prendre les decisions basant-se en dos criteris. El primer, conèixer la realitat social del municipi i saber on estan les desigualtats i llimar-les al màxim. El segon criteri és saber cap a on va el municipi, què vol potenciar i què vol gravar. Com hem vist, els marges per a la fiscalitat municipal permeten marcar camí. Ara bé cal tenir clar el camí, a Esquerra ho tenim clar.