Moltes persones quan es jubilen i fins i tot una mica abans, quan els fills se’n van de casa, pateixen una crisi anímica que, a vegades, costa de superar. Amb la jubilació, les persones afronten una nova etapa que cal entendre com un canvi i no com una pèrdua. Aquesta nova etapa s’accentua més quan arriba el Nadal perquè sorgeix l’agredolç nadalenc. D’una banda, el sentiment de plaer que es manifesta aquests dies en signes exteriors, com ara aparadors guarnits, carrers il·luminats… per, d’altra banda, també sorgeix el sentiment d’enyorança dels que no hi són.

Quanta nostàlgia d’antany, quan durant la Nit de Nadal hi havia aquell caliu familiar al costat del foc, quanta alegria malgrat l’escassetat d’aquell temps i això la gent gran ho recorda i no poden evitar la tristor. Per combatre aquest estat d’ànim ombriu, on els avis no senten cap goig o alegria, caldria aconseguir que les persones grans estiguessin el màxim de temps possible en el seu entorn habitual.

“La família té un deure amb la persona d’edat avançada i no es pot permetre deixar de banda quelcom que calia dir o fer”. L’objectiu és aconseguir que els iaios gaudeixin plenament dels seus drets com a ciutadans iguals i lliures en el context d’una societat més justa i integradora.

Desitjo que l’esperit del Nadal romangui a totes les cases i que la virtut cristiana de saber suportar sense pertorbació de l’ànim els infortunis de la vida i no només aquests dies de festa sinó durant tot l’any. Això segur que ajudarà aquest Nadal a alleugerir la tristor de la gent gran. Bon Nadal!