El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha proposat a l’estat i a la Generalitat que es ‘comarcalitzin’ els jutjats de violència domèstica per així oferir un servei més especialitzat a les dones que denuncien violències masclistes i anivellar càrregues entre els jutjats especialitzats i els mixtos. Segons aquesta proposta ‘comarcalitzadora’, que necessita el vistiplau del govern català i espanyol per ser acceptada, Rubí seria un dels jutjats sacrificats per donar un millor servei. La proposta ja va ser impulsada fa uns anys, però es va trobar amb l’oposició frontal de l’Advocacia Catalana i de les entitats de dones que van enviar la iniciativa a un calaix, d’on ara el TSJC l’ha volgut recuperar.

Segons argumenta aquest òrgan, la iniciativa, que també té el suport de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere -un òrgan format, principalment, per administracions de justícia i ministeris-, busca augmentar les causes als jutjats especialitzats, que actualment tenen menys càrrega de treball.

La proposta podria semblar raonable si no estiguéssim parlant de víctimes de violència masclista, en moltes ocasions dones molt vulnerables que no tenen facilitats de desplaçament. Allunyar les dones dels jutjats no és oferir un millor servei, al contrari, és precaritzar el servei. Que una dona de Rubí que pateix violència hagi d’anar a Terrassa no afavoreix la denúncia dels casos. Per no parlar d’altres localitats, en què les víctimes s’han de desplaçar 50 km, com per exemple de Vilafranca a Gavà o de Berga a Manresa. La proximitat és un factor clau per denunciar, perquè facilita l’accés, minimitza els desplaçaments i alleugereix les incomoditats.

L’estructura judicial no ha d’estar al servei ni del TSJC ni del Consell General del Poder Judicial ni dels governs, ha d’estar al servei de la ciutadania. I si en els grans jutjats sobren recursos, segur que són benvinguts en altres partits que es troben absolutament desbordats de feina. Si cal reestructurar els jutjats de violència domèstica per optimitzar els recursos, cal fer-ho posant en el centre les dones, que són al final les que necessiten el servei de justícia.

No estem parlant d’un tema menor, ni de bon tros, parlem d’un problema social de dimensions colossals. Tot just acabem el primer mes del 2020 i set dones ja han estat assassinades per les seves parelles o exparelles. I sabem que això és només la punta de l’iceberg de les violències contra les dones.

Esperem que aquesta proposta torni a quedar en un calaix o, potser millor, que vagi definitivament a la paperera.