Rubí Acull dona visibilitat a la situació vulnerable dels joves migrants tutelats i extutelats a Catalunya

Tres alumnes del col·legi Torre de la Llebre guanyen un premi de dibuix escolar
24 de maig de 2021
Pla reactivació sessió treball Ajuntament2
El Pla de Reactivació Socioeconòmica vol consolidar Rubí com el motor de la indústria i la innovació del Vallès
25 de maig de 2021

Rubí Acull dona visibilitat a la situació vulnerable dels joves migrants tutelats i extutelats a Catalunya

Representants de la Tancada per Drets de Girona, CEF Can Mir, la DGAIA i Rubí Acull participen a la taula rodona. / L.L.

L’entitat Rubí Acull va organitzar aquest dissabte al matí una taula rodona centrada en els joves migrants tutelats i extutelats que lluiten per aconseguir el permís de residència i permís de treball a Catalunya. L’auditori de la Biblioteca Municipal va acollir aquest debat, que va comptar amb la participació de la plataforma La Tancada Per Drets de Girona, la DGAIA (Direcció d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) i el CEF Can Mir.

Oscar i Youssef, membres de La Tancada per Drets a Girona, dins de la Coordinadora Obrim Fronteres a Catalunya, han explicat la seva lluita pels drets de 39 joves migrants sense llar a les poblacions de Girona i Salt, amb el suport d’organitzacions polítiques antiracistes que han aconseguit un sostre i alimentació bàsica per aquest grup.

I és que per aconseguir regularitzar la seva situació administrativa, els joves extutelats es troben amb unes barreres burocràtiques devastadores: la Llei d’Estrangeria espanyola exigeix que els migrants comptin amb una oferta de feina temporal d’un any de durada. A més, el 2019 una sentència del Tribunal Suprem va establir que, en la primera renovació del permís de residència, han de demostrar el 100% de l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples), que a Espanya és de 540 euros al mes. A la segona renovació, el requisit es multiplica al 400% de l’IPREM, uns 2.100 euros.

Segons el Suprem, les prestacions econòmiques públiques no sumen com a ingressos rebuts per part dels joves sol·licitants de permís de residència i això provoca que molts joves extutelats acabin en situació irregular un cop arriben a la majoria d’edat. Aquesta situació ha provocat que hi hagi 6.000 joves migrants contra les cordes a Catalunya.

D’altra banda, Pedro Sanz, responsable del projecte de menors sol·licitants d’asil tutelats per la DGAIA, va descriure com és el procés d’ajuda als menors migrants sol·licitants d’asil, llarg i ple d’incertesa i que habitualment s’allarga durant més d’un any. Els governs autonòmics són responsables de protegir i fer-se càrrec dels menors no tutelats que resideixen a l’estat espanyol i proporcionar-los-hi una autorització de residència.

L’advocat de la CCAR (Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat) va destacar que el 2020 es va produir un canvi important en la forma jurídica de la tutela. Quan un menor sense papers era detectat per les forces policials, la situació jurídica d’aquests joves era molt incerta fins que la Fiscalia de Menors no determinava la seva edat i la DGAIA oferia acollida sense establir cap tutela. Gràcies a la creació de la Declaració de Desemparament Preventiu, la DGAIA realitza funcions tutelars durant tot aquest període, fet que ajuda a les prestacions i tràmits en un futur.

Quant a l’ajuda econòmica de la Generalitat als joves migrants de 18 a 21 anys, Oscar Campos, de la Tancada de Girona, afirma que no la reben tots els joves, ja que han de tenir la condició d’extutelats i la seva duració depèn del temps que han estat vivint al centre de menors. A més, la prestació econòmica no cobreix totes les necessitats d’aquests joves, que afronten problemes com el racisme immobiliari.

També va participar en el debat Xavi Mas, vicepresident del CEF Can Mir, qui va parlar sobre el projecte del club rubinenc d’un equip format per una vintena de joves migrants tutelats procedents de centres d’acollida de menors i pisos tutelats.

Deixa un comentari