Els rubinencs tenim sort. Molta sort. Som uns grans afortunats de poder moure’ns amb FGC, i no pas amb RENFE. Els FGC, gestionats per la Generalitat de Catalunya, a part de ser nets, moderns i condicionats, són puntuals, sempre, a tot arreu i amb tothom. A més, hi ha hagut inversions I millores que salten a la vista: més estacions a Terrassa i Volpelleres i, fa uns anys, incloure la UAB dins de la línia de Sabadell.

En canvi, amb la RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles) plou sobre mullat. Un dia és el coure, un altre el de les catenàries, un altre el dels xocs, un altre el del fum (o foc), un altre el dels descarrilaments, un altre el de les goteres, un altre el dels retards de moltes hores… D’una banda, no m’estranya que fallin els trens si tenim en compte que, del 2004 al 2014, la inversió de l’estat espanyol en infraestructures a Catalunya ha davallat un 50%, o que en els últims 20 anys no s’ha construït cap quilòmetre de rodalies a Barcelona i, en canvi, se n’han fet 84 a Madrid.

D’altra banda, no m’estranya tampoc que fallin els trens si a Barcelona hi ha 80 quilòmetres amb via única, mentre que a Madrid només n’hi ha 28. O que en els últims anys, a Madrid s’han fet 20 noves estacions i a Barcelona només 8. Davant dels caos diaris que afecten els ciutadans, què fa Adif? Què fa la Renfe? Què fa l’estat? De mitjana, Rodalies RENFE té un 40% de retards i ha rebut un 30% menys d’inversió de la pressupostada. I què passa amb el corredor mediterrani?