Rubinencs, si aneu a Barcelona no us perdeu ‘Scaramouche’, el nou musical de Dagoll Dagom, ara en escena al teatre Victòria del Paral·lel. Vaig tenir la sort d’anar-hi un matí, en una sessió especial per a escoles, i en vaig quedar fascinat i encantat, i la mainada també, majoritàriament.

D’entrada, perquè és un cant a la vida, al teatre, a l’amor, a l’art, a la revolució i a la llibertat. En segon lloc, perquè és una alenada d’aire fresc en el panorama del teatre actual, on manen els monòlegs i els ‘impro’, i que consti que no hi tinc res en contra, en canvi, ‘Scaramouche’ és un musical, però no només musical: hi trobem comèdia, també algun to èpic, algun to de drama i, per descomptat, un homenatge al teatre de tota la vida, des de la Commedia dell’Arte fins al teatre més clàssic de França.

Amb tot, és un espectacle pluridisciplinari, amb música en directe i amb molt d’esport, en una història que gira entorn de les espases, les lluites i el lleure en general, tant el que tenen els nobles com el de les classes populars. Precisament, ‘Scaramouche’ -basat en el clàssic ‘Scaramouche’ ambientat en la Revolució Francessa- critica els tics feixistes de la noblesa, que deixa les classes més baixes al seu servei, com a esclaus reals. En definitiva, dóna veu als oprimits i fomenta la revolució, en paraules dels seus propis protagonistes, el poble té dret a decidir, que curiós.

Com veiem, hi ha temes que tornen, que tornen a estar de moda i que, per sort o per desgràcia, mai no canvien. És per això que quan veia els nobles que tractaven la gent del poble com si fossin rates em venia ‘in mente’ algun ministre espanyol. Sí, sí, actual, ben actual, d’aquells que no deixen parlar el poble i que tenen por de les urnes.

A part d’això, en aquest enorme espectacle trobareu de tot: ball, màscares, riures, esgrima, crítica, ironia, cançó, música i un record al teatre de tots els temps. Chapeau!