Marina Dolset Manchón. Comissió Feminista de l’AUP

Fa uns anys, durant la primera vaga feminista, algunes dones cridàvem a la plaça de l’Ajuntament: “no es feminismo, es postureo” mentre l’alcaldessa llegia el manifest institucional. A la plaça del Ajuntament, algunes representants no van poder o voler entendre perquè mostràvem el nostre desacord amb les polítiques municipals en un dia que havíem d’estar unides, per sobre de les diferències. Qui alça la veu durant el discurs institucional? Qui s’atreveix a discutir el cànon consensuat en les altes esferes?

El temps, però, ens va carregant de raons per seguir cridant a la plaça, el 8 de març i la resta de dies. Ens hem llevat amb el carrer fondo ple de paraigües liles (que, per cert, ja són massa mainstream), super cuquis, que queden genial per la foto, pel postureig a les xarxes socials, però els paraigües no ho tapen tot: 

No tapen que el govern no ha prioritzat la creació d’un centre d’autoempoderament feminista, malgrat que la proposta ha estat aprovada dues vegades per unanimitat al ple municipal. Tot i això, celebrem que el Servei d’Informació i Atenció a les Dones faci passos per ser un servei municipal.

No tapen que el govern continuï optant per externalitzar el Servei d’Atenció a Domicili, un treball de cures altament feminitzat, destinat a l’acompanyament i cura de la gent gran i les famílies vulnerables, declarat essencial durant la pandèmia i de competència municipal. Aquesta forma de gestió aboca a les dones que hi treballen a la precarietat econòmica i la inestabilitat laboral. 

Tampoc tapa el despropòsit de la gestió de les escoles bressol, algunes en mans d’empreses privades vinculades a Florentino Pérez. Les treballadores de les escoles bressol municipals, però de gestió externa, cobren un 30% menys que les escoles bressol amb gestió 100% pública i porten anys reclamant millores. Donen una qualitat alta perquè les treballadores així ho garanteixen però amb mà d’obra barata

Florentino Pérez també s’endú la gestió de la neteja de les escoles i dependències municipals  per un valor de 3 milions d’euros anuals. Qui assumeix, un cop més, les tasques de neteja i cura en unes condicions indecents?

Què més? Tenim un Pla d’igualtat del personal de l’Ajuntament caducat des del 2018, en revisió ara mateix, però que no sembla prioritari pel govern municipal

El feminisme no hauria de ser una qüestió de postureig durant els dies assenyalats, sinó que hauria d’implicar canvis estructurals en la forma de fer política i en la gestió de la mateixa. Per això, des de la comissió feminista de l’AUP hem organitzat una taula rodona per parlar sobre les cures. És urgent visibilitzar les tasques #essencials que ens possibiliten la vida i també és urgent dignificar-les i això vol dir, dotar-les de pressupost, fer polítiques valentes cap a la municipalització dels serveis i que les treballadores cobrin el que es just per la tasca essencial que desenvolupen.