Fa uns dies, l’AE Guspira va emetre un comunicat per les xarxes denunciant el comentari sexista d’un/a tècnic/a de l’ajuntament. El comentari suggeria, que a la baixada d’Andròmines, les companyes de l’AE Guspira havien de cuidar millor la seva vestimenta per evitar els comportaments masclistes que la brigada municipal hauria tingut.

Després d’aquest comunicat, l’Ajuntament va intentar posar el focus cap al tècnic/tècnica, sense cap autocrítica en relació al comentari i sense intentar esbrinar que havia passat i com calia intervenir. El problema d’això és que desvia i depura responsabilitats. Primer intent de desviar l’atenció.
El ressò a les xarxes socials i el rebuig generalitzat cap a l’actitud del consistori va provocar un segon comunicat per part de l’ajuntament, amb actitud paternalista, on deien que s’hauria d’haver tractat amb més discreció per ‘la seva delicadesa i l’edat de les persones implicades’. Seguien sense assumir cap responsabilitat i no semblava que tinguessin intenció de resoldre la qüestió. Segon intent de desviar l’atenció.

És clar que no és un problema individual, observem la mateixa actitud fins i tot als comunicats emesos per l’administració local. Intentar ‘sortir en defensa dels treballadors i treballadores’ com si aquest fos el problema és quedar-s’hi amb una mirada parcial i interessada de la desigualtat de gènere. Aquesta no és individual, és estructural i sistèmica.

És responsabilitat de l’administració pública assumir de manera inequívoca un compromís amb la lluita contra el masclisme. Aquest és un objectiu col·lectiu i institucional que cal exercir a partir del compromís personal de tothom qui tingui un paper com a servidor/a públic: personal municipal, funcionariat i càrrecs electes, essent aquestes darreres les que han de treballar per garantir les condicions de formació i fiscalització que permetin l’assoliment d’aquesta meta irrenunciable.

Existeix un protocol per al llenguatge no sexista? Si la resposta és no, és fàcil, dins d’un sistema patriarcal, que es produeixi la situació que varen patir les persones de l’AE Guspira. Si la resposta és sí, queda clar que és un altre paper mullat per a la floritura més que un document amb intenció de ser treballat i assumit.

La qüestió que ens hem de fer a nosaltres, com a ciutadania, és: volem una institució immòbil al llarg del temps o la volem modernitzada? Volem una administració impermeable a les demandes de les organitzacions, per exemple feministes, o la volem atenta i disposada a complir les exigències del carrer?
No es tracta de culpabilitzar a la víctima ni de culpabilitzar als treballadors, es tracta de responsabilitzar l’Ajuntament.

Aprofitem aquest comunicat, ara que estem a prop de la Festa Major, per demanar corresponsabilitat en els comportaments de tota la ciutadania, i que fem pinya si observem en qualsevol moment cap indici de violència de gènere (no només física, també social o psicològica). Perquè volem un Rubí feminista, NO és NO.