ENTREVISTA | FRANCESCA MATEO. DOCTORA EN BIOLOGIA CEL·LULAR DEL CÀNCER

---

-I les condicions?

-El meu contracte era anual i el meu sou sortia del que paguen els pacients que aparquen els cotxes a l’aparcament de l’ICO, així que em convenia que el pàrquing fos de pagament! Així vaig estar cinc anys. Finalment, el meu cap va aconseguir que sortissin places d’oposició, m’hi vaig presentar i vaig aconseguir el meu primer contracte indefinit amb 39 anys!

-Quantes persones que volen fer recerca acaben a l’empresa privada o marxen  a l’estranger?

-Moltíssimes. Tinc companys que han arribat a muntar grups, alguns aquí i altres a l’estranger. Però la gran majoria de la gent quan acaba el doctorat té difícil trobar feina en recerca. S’acaben dedicant a la ciència a nivell d’empresa, hi ha gent que passa a l’educació i alguns canvien completament el xip perquè es cansen de la precarietat. 

-Com de precaris són els contractes?

-Els becaris són mileuristes.  I són persones que han fet la seva carrera i fan projectes de 4 o 5 anys per fer publicacions científiques que permeten avançar en el coneixement. Quan jo vaig fer el doctorat els dos primers anys no cotitzava. Ara, després de molta lluita,   es cotitza des del primer dia, però a vegades amb la beca no et dona temps a acabar el projecte. Jo vaig tenir un contracte de tècnic d’FP de mitja jornada per acabar el meu projecte i després em va quedar un atur de 200 euros al mes. 

-Això afecta el desenvolupament personal, però també al conjunt de la investigació.

-Jo veig que hi ha hagut un canvi de mentalitat amb els joves que arriben al laboratori. Per mi era tot vocacional, fins i tot vaig estar 6 mesos sense cobrar. Ara, els joves ens consideren a nosaltres uns pringats. Molts fan les pràctiques i decideixen no fer un doctorat, perquè no els compensa la dedicació amb la precarietat laboral que hi ha.

“El meu sou sortia del que paguen els pacients que fan servir l’aparcament”

-Per què hi ha tanta precarietat?

-Espanya no posa els diners on els ha de posar. Quan has acabat de fer el doctorat no tens unes alternatives molt viables, es gasten els diners en formar la gent i després han de marxar. Hauríem de definir quina mena de país volem ser, si el país de la construcció i el turisme o un país amb inversió en coneixement.

-Creus que pot canviar?

-Tenim una classe política que és la mediocritat arribada a governar. Què podem esperar de gent així? Els polítics del futur haurien de ser diferents dels que tenim ara. 

-Parlem de les teves investigacions, en quin projecte esteu treballant?

-Treballem principalment en l’àmbit del càncer de mama. Busquem factors de risc de desenvolupar càncer o possibles dianes terapèutiques per tractar-lo. Hem observat que persones que tenen unes determinades mutacions en determinats gens tenen càncer de mama amb més freqüència. Això ho hem traslladat a models animals per fer estudis moleculars. Volem saber per què s’incrementa aquest risc i per quines vies ho fa per intentar evitar que el càncer es desenvolupi. 

També estem treballant en un altre projecte relacionat amb el sistema immunitari. Sembla que tenir un sistema immunitari fort ajuda a prevenir determinats càncers i la presència o absència de determinats tipus cel·lulars del sistema immune ajuda a prevenir o fer aparèixer tumors. 

-L’objectiu seria prevenir l’aparició del càncer.

-Exacte, tractaments contra el càncer de mama hi ha bastants i funcionen molt bé, però en l’àmbit de la prevenció s’han fet pocs estudis, sobretot a escala molecular: pràcticament no hi ha factors de risc de desenvolupament de càncer de mama. Som bastant únics.

-Això com pot ajudar les persones que tenen una mutació i tenen més risc de tenir càncer?

-La idea és que es pugui fer una biòpsia de la mama i fer una anàlisi d’aquests gens, que creiem que són de risc, i així calcular un valor de risc per cada persona. En funció d’això, es podrà fer un seguiment en el temps més acurat i observar millor com evoluciona el teixit mamari. 

-En sabem molt del càncer o encara queda molt per investigar?

-És difícil de dir, en sabem molt, però el càncer va variant al llarg del temps. És una malaltia molt complicada, perquè si fos més senzilla, ja l’hauríem curat. El futur passa per poder seqüenciar un tumor, mirar les mutacions i aplicar la teràpia més adequada per evitar efectes secundaris o estimular el sistema immune perquè ataqui la cèl·lula tumoral.

“Busquem factors de risc de tenir càncer de mama o possibles dianes terapèutiques per tractar-lo”

-Més enllà del càncer, teniu altres projectes investigadors?

-Estem investigant una malaltia rara que només afecta les dones que es diu Limfangioleimiomatosi (LAM). Són dones que tenen una mutació que fa que apareguin quists al pulmó amb característiques similars a les de les cèl·lules mamàries. Amb la investigació hem trobat un fàrmac que combinat amb el tractament actual en models animals ajuda a disminuir la mida dels quists i millora la qualitat de vida. Està previst que es faci un assaig clínic amb aquestes pacients, però per culpa de la covid s’ha hagut d’endarrerir.

-Hi ha algun projecte d’investigació que vulguis fer en el futur?

Estic molt contenta amb el que estic fent, però m’agradaria fer xenotransplants: agafar el tumor d’una pacient i posar-lo en el ratolí, esperar que creixi i provar teràpies. Curar el ratolí i poder anar al metge i dir-li, dona-li això que li funcionarà. La idea conceptualment és molt bona, però a la pràctica és difícil i requereix molts diners. 

MARTA CABRERA