El rubinenc Samuel Sánchez, observant el moviment dels nanorobots a l’interior de la bufeta d’un ratolí.

L’equip liderat per l’investigador rubinenc Samuel Sánchez ha aconseguit per primera vegada observar el moviment de milions de nanorobots injectats dins del cos d’un ratolí, concretament a la seva bufeta. La descoberta ha estat publicada a la revista Sciencie Robotics i suposa un pas endavant pel desenvolupament clínic del treball que aquest grup científic fa anys que realitza a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Els nanorobots són partícules esfèriques diminutes dissenyades amb òxid de silici que a través d’un enzim fan una reacció química i generen un flux que impulsa els nanorobots. En el cas de la bufeta, el nanorobot es propulsa per la reacció de la ureasa en contacte amb la urea. Aquest és el moviment que s’ha pogut observar per primera vegada a través d’una tomografia per emissió de positrons: “Hem vist un eixam de milions de nanorobots movent-se alhora, com si fos un banc de peixos i és molt interessant, perquè no entenem per què es mouen així”, ha explicat Samuel Sánchez, doctor en Biosensors Electroquímics i professor a la Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats (ICREA).

Aquest pas endavant obre la porta a l’aplicació clínica del tractament del càncer a través de nanorobots i concretament en tumors de bufeta: “Amb el moviment del flux que hem observat podríem aconseguir que el tractament, la quimioteràpia o la immunoteràpia, s’escampés per la bufeta arribant a totes les parets de l’òrgan”. L’investigador és optimista i creu que en dos anys, si s’aconsegueixen inversors, es podran començar a fer els primers assajos clínics en persones i demostrar que els nanorobots poden ajudar a aturar la progressió del tumor de bufeta.

“Amb el moviment del flux que hem observat podríem aconseguir que el tractament, la quimioteràpia o la immunoteràpia, s’escampés per la bufeta arribant a totes les parets de l’òrgan”

Samuel Sánchez, investigador de l’IBEC

A partir d’aquí, el líder del projecte Nano Dispositius Biològics Intel·ligents creu que es podrien obrir altres portes per fer tractaments en altres tipus de tumors localitzats en zones sense flux, com podria ser l’estómac, la mama o el pulmó, si es troba un enzim adequat per fer-ho. “Estem molt contents, això és el colofó de molts anys de feina i per mi és un somni, com un fill, perquè vaig idear aquest projecte fa 10 anys al Japó i em semblava un repte increïble”.  

L’article publicat a Science Robotics és fruit del treball col·lectiu de l’IBEC, el departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i el CIC biomaGUNE.