El camí ple d’obstacles d’una família colombiana per aconseguir asil polític

can canyadell
ERC demana tancar l’abocador de Can Canyadell al Ple i el govern anuncia un estudi jurídic independent
23 de junio de 2022
microteatre
La programació de l’estiu per a joves retorna el festival de Microteatre
23 de junio de 2022

El camí ple d’obstacles d’una família colombiana per aconseguir asil polític

Marta Cabrera

El 3 de febrer del 2022, María Nelcy Jiménez va aterrar a Espanya procedent de Ciudad Pereira, una ciutat situada a l’oest de Colòmbia on la seva vida perillava per culpa dels grups criminals que dominen la zona i que havien assassinat el seu germà i havien atacat el seu marit. Tots dos van fer el pas de deixar enrere el seu país després que la mateixa policia colombiana els hi recomanés. “Ens havíem vist involucrats sense voler-ho, nosaltres no tenim res a veure amb això, però ens van amenaçar i era una qüestió de venjança contra la família. Aquestes persones no tenen escrúpols i només volen revenja”, ha explicat la María, que després de 26 dies vivint a Sabadell, a casa d’una familiar, va traslladar-se a Rubí on va aconseguir un petit apartament amb una habitació, cuina i lavabo per 450 euros. El lloguer l’ha pogut anar pagant amb l’ajut de Càritas, alguns treballs que el seu marit va fer a l’immoble i feines en negre que ella ha pogut anar fent.

Quan semblava que tot estava anant més o menys bé, una trucada va tornar a capgirar la família. El nebot de la María va ser brutalment assassinat i les seves dues filles van començar a estar en perill: “No podíem posar cap denúncia perquè teníem por i cada vegada que sortíem de casa notàvem que ens seguien. Era molt dur sortir al carrer i saber que ens podia passar qualsevol cosa”, ha explicat Mariana Pinzón, una de les seves dues filles. Amb aquesta situació, les filles i la parella d’una d’elles van decidir fer les maletes i fugir. Es van retrobar a finals de maig amb la seva mare a Rubí. Un cop reunida la família al petit apartament d’una habitació, el calvari ha estat aconseguir una cita per demanar l’asil i sobreviure sense diners.

La María ha explicat que ha estat impossible aconseguir la cita a través del web del Ministeri, “està sempre col·lapsada”, i al final s’ha vist obligada a pagar 60 euros per cada cita, un mètode que ens explica que és molt habitual, tot i que il·legal: “Em vaig veure obligada a decidir entre pagar els 300 euros de les cites pels cinc o pagar el lloguer. Vaig decidir pagar les cites”.

Dijous van dormir al carrer perquè no tenien on anar

La situació de llim legal en la qual es troben les persones refugiades que arriben al país fins que poden accedir als tràmits adequats és extremadament precària i vulnerable.

Tant és el cas que la María, amb el seu marit, les seves dues filles i el seu gendre van haver de dormir al carrer el dijous passat, en un portal a prop de la Biblioteca, perquè el propietari del pis on estava, al qual devia el darrer mes, els va dir que ja no es podien quedar més els cinc, perquè l’apartament era per només per dos. “Dijous vam anar a Barcelona, després a Serveis Socials a Rubí i tothom ens va dir que no ens podia ajudar… i la nit del dijous la vam passar amb les maletes en un portal. Em va saber molt greu per les meves filles, una es va llevar amb molt mal de coll, nosaltres mai ens havíem vist en aquesta situació perquè som persones treballadores que a Colòmbia teníem feina”.

Divendres després de diverses converses tant amb la persona de referència que l’ajuda amb els tràmits de l’asil com amb la treballadora social, van dir-li que s’havia d’espavilar per buscar dues habitacions per passar el mes i que l’Ajuntament els ajudaria de forma indirecta a pagar-la, ja que com encara no han pogut acudir a la cita per demanar l’asil, no hi ha cobertura legal per atorgar ajuts econòmics. Per aquest mateix motiu, tampoc poden treballar i l’únic suport que tenen és el de les entitats socials, com Càritas o la Creu Roja. “A Rubí no hi ha albergs ni hi ha res on poder dormir. Ens van dir que ens pagaven tres nits d’hotel, però després seguíem sense trobar un lloc on anar. Ningú ens lloga un pis sense contracte laboral i tampoc podem pagar cap fiança”.

Després de tot el divendres intentant trobar un lloc on dormir, la María va poder llogar dues habitacions a un preu abusiu de 750 euros, on podran quedar-se com a mínim aquest mes.

Tot i les enormes dificultats, la María és optimista, sap que encara falta molt camí per aconseguir l’asil, però està disposada a continuar lluitant: “Ha estat difícil i sabem que tot això serà molt llarg, però esperarem”.

Mentrestant, no vol oblidar-se de tota la gent que els ha anat ajudant, començant per les treballadores municipals, el Servei de Català i també l’home que li va llogar el petit apartament.

La majoria de persones refugiades que arriben a la ciutat en els darrers mesos són ucraïneses

El servei de Primera Acollida i Orientació (PIO) de l’Ajuntament de Rubí, que s’encarrega d’assessorar i orientar les persones que arriben a la ciutat i estan en procés d’asil, va fer durant el 2021 un total 140 primeres entrevistes i de seguiment (76 homes i 63 dones). La franja d’edat més predominant de les persones ateses és de menors de 45 anys: el 35% es troba entre els 30 i 44 anys, el 32% entre els 18 i 29 anys, el 28% entre els 45 i 59 anys, i el 5% restant tenien més de 60 anys.

Les consultes van provenir, majoritàriament, de persones de Colòmbia (19%), Veneçuela (18%), Hondures (15%), el Salvador (14%), el Marroc (10%) i el Perú (10%)

Les consultes han estat efectuades majoritàriament per persones que encara no havien efectuat la sol·licitud de protecció internacional i volien informació (43%), seguit de persones demandants d’asil (20%) o amb una pròrroga de la seva sol·licitud d’asil (20%).

Pel que fa a les persones ateses durant el 2022, la majoria són originàries d’Ucraïna. S’han atès 71 persones (7 homes, 31 dones i 33 menors d’edat)

L’Ajuntament, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de les Persones Refugiades, el 20 de juny va celebrar un petit acte amb la lectura d’un manifest.

La lectura del text va anar a càrrec de José Rolando Fuentes, usuari de la fundació Associació per la Promoció i Inserció Professional-Associació Cívica d’Ajuda Mútua (APIP-ACAM); Natalia Fuentes, tècnica de la mateixa entitat; Romy Kassandra Espinoza, de la Comissió Catalana d’Ajuda a la Refugiada (CCAR) i l’alcaldessa de Rubí, Ana M. Martínez. 

“El municipalisme català ha de tenir un paper important en la lluita contra l’oblit i la discriminació. Continua sent necessari pal·liar el patiment humà en les rutes de fugida i als països de primera acollida, i per això des de l’Ajuntament de Rubí ens comprometem a continuar aportant recursos i a continuar treballant per revertir la situació inhumana en què es troben milers de persones arreu”, va llegir l’alcaldessa.

ÚLTIMES NOTÍCIES PUBLICADES